Crida de Vidal-Quadras a la Guàrdia Civil

Manifestà: "La vicepresidenta del Govern, a part del Tribunal Constitucional, que vagi preparant a un general de brigada de la Guàrdia Civil, perquè si no... [...] El general de brigada, que jo esmentava abans, pren el poder dels Mossos. I ja està."

Proposa "l'ús legítim de la coacció" i que "la Delegació del Govern espanyol prengui el poder a Catalunya"

L'eurodiputat del PP, Aleix Vidal-Quadras, ha manifestat a Intereconomía que "el Tribunal Constitucional s'oposarà a qualsevol acte que es faci contra la Constitució. Només hi ha un problema: la Generalitat de Catalunya, governada pels nacionalistes, les sentències judicials les ignora".

"La vicepresidenta del Govern, a part del Tribunal Constitucional, que vagi preparant a un general de brigada de la Guàrdia Civil, perquè si no... Les coses s'han de parlar clarament. El referèndum convocat és il·legal. Una institució del Govern espanyol, el Parlament de Catalunya, ha pres una decisió contra l'ordenament vigent", ha indicat.

Puig assegura que els Mossos estaran «al servei del país»

El conseller d'Interior considera que defensaran el que els catalans decideixin democràticament.

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha assegurat aquest divendres que la policia de Catalunya, que conformen els Mossos d'Esquadra i les policies locals, estarà "al servei del país i de les seves institucions", en aquests moments de "transició nacional", i de tot allò que els catalans decideixin democràticament i legítima com a poble. Durant l'acte de lliurament de les medalles d'honor de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Puig ha volgut ser clar i ha reafirmat que el sistema policial català el formen els Mossos i les policies locals, tot i que ha admès que ara compten amb la màxima col·laboració de la Guàrdia Civil i la policia estatal.

La supresión de la paga de Navidad ahorrará este año 5.210 millones a las tres Administraciones

Este miércoles se reúnen representantes del Ministerio de Hacienda y los sindicatos de los empleados públicos

El presidente de CSI-F, Miguel Borra, ha declarado que, aunque no quiere adelantar acontecimientos sobre lo que ocurrirá mañana, "no le gusta la música que está sonando".

La decisión del Gobierno central de suprimir la paga extra de Navidad a todos los empleados públicos de España ahorrará este año 5.210,1 millones de euros al Estado, comunidades autónomas y corporaciones locales.

El Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas ha convocado este miércoles, a las 17.30 horas, la Mesa General de Negociación de las Administraciones Públicas, en la que están presentes los sindicatos de los empleados públicos, para informarles sobre las líneas generales de los próximos Presupuestos del Estado.

En dicho encuentro se aclarará, entre otras cosas, qué pasará con el sueldo de los empleados públicos en 2013, que lleva congelado dos años, y también con la paga extra de Navidad, que este año ha sido suprimida, pero que, por las explicaciones que están dando algunos miembros del Gobierno, sí podrá cobrarse la correspondiente al próximo ejercicio.

Beteta deja caer que los funcionarios sí tendrán la paga extra de Navidad en 2013

El secretario de Estado de Administraciones Públicas recuerda las palabras de Rajoy que apuntaban hacia una medida temporal

El secretario de Estado de Administraciones Públicas, Antonio Beteta, ha dado a entender hoy que los empleados públicos sí tendrán paga extraordinaria de Navidad en 2013 después de verla suprimida este año.

Lo cierto es que esta medida estaba pensada únicamente para 2012 y, a la luz de las palabras de Beteta, parece que el Gobierno va a mantener este compromiso pese a su intención de seguir haciendo recortes para reducir el déficit público.

Beteta, en declaraciones a Telemadrid recogidas por EP, ha señalado que será en los Presupuestos Generales del Estado para 2013 donde se concrete esta cuestión, pero ha precisado que el jefe del Ejecutivo, Mariano Rajoy, ya apuntó que se trataba de una medida temporal. "Cuando el presidente del Gobierno dijo que era por un año, sabía muy bien lo que decía. Creo que ya he dicho bastante", ha afirmado Beteta.

HAN INGRESSAT EL F.A.S!!

FINALMENT, la Conselleria va donar l'ordre de fer efectiu l'ingrés dels imports del FAS corresponents a l'any 2010, que s'havia anat endarrerint amb excuses increïbles com errors en el repartiment de les quantitats entre els diferents conceptes de les ajudes, error informàtics etc, i després que se'ns digués que els rebríem la primera quinzena de juny de 2012.

Les trucades als responsables d'efectuar les gestions per fer efectiu els ajuts han sigut constants i freqüents per la nostra part, però la pressió de totes les forces sindicals, ha forçat l'Administració a donar compliment al FAS.

23 de setembre de 2012

Sobre les baixes mèdiques

ACORD DEDUCCIONS PER INCAPACITATS TEMPORALS

S'ha arribat a un acord pel que fa a les baixes per incapacitat temporals comunes, les quals queden de la següent manera:

COM ERA D'ESPERAR, S'APLICARÀ EL MÀXIM DEL RANG PER A CADA UNA DE LES DEDUCCIONS.

IT CC (INCAPACITAT TEMPORAL PER CONTINGÈNCIA COMUNA)

 - DEL DIA 1 AL 3 ES PERCEBRÀ EL 50%.

 - DEL DIA 4 AL 21 ES PERCEBRÀ EL 75%.

 - DEL DIA 21 EN ENDAVANT ES PERCEBRÀ EL 100%.

Es a dir, a partir del dia 21 es rebrà el 100% del sou durant la resta de la baixa mèdica.

IT CP (INCAPACITAT TEMPORAL PER CONTINGÈNCIA PROFESSIONAL)

 - ES PERCEBRÀ EL 100% DES DEL PRIMER DIA.

Us continuarem informant.

14 sindicats catalans de serveis públics constitueixen la Plataforma Sindical Unitària

Els sindicats UGT, CCOO, IAC, CSIF, USOC, Metges de Catalunya, SATSE, USAE, SAC, CSC, STAJ, ASPEC, GESTHA i ANPE han constituït la Plataforma Sindical Unitària per fer una acció conjunta en contra de les retallades de la Generalitat i el Govern espanyol.

Segons ha informat UGT en un comunicat, l'objectiu de la plataforma és donar resposta a la "brutal agressió" sobre els empleats públics i fer una acció sindical conjunta i convocar mobilitzacions i les mesures de pressió que es considerin oportunes.

Los empleados públicos quieren su paga extra de Navidad

Los sindicatos de funcionarios han convocado para este miércoles, 12 de septiembre, una "jornada de lucha" a nivel nacional en el sector público para protestar contra los recortes aprobados por el Gobierno, entre los que se encuentra la eliminación de la paga extraordinaria de Navidad.

Tras la acción está la Plataforma Sindical y de Asociaciones Profesionales de Empleados Públicos, formada por más de una veintena de organizaciones como CCOO, UGT, CSI-F, USO, sindicatos de policía (como CEP y SUP) y la Guardia Civil (AEGC o AUGC), de la enseñanza (como ANPE), de la sanidad (como Satse) y de Justicia (ATAJ), entre otros.

Se realizarán convocatorias en todas las provincias y centros de trabajo. En el caso de Madrid, la protesta tendrá lugar en Nuevos Ministerios.

Con la convocatoria del día 12 de septiembre se pretenden reforzar las concentraciones en los centros de trabajo, desde hospitales y centros de enseñanza hasta organismo dependientes de la administración estatal, que se han llevado a cabo en las últimas semanas.

Font: sueldospublicos.com

El Govern donarà carta legal als sometents

Seran regulats com a col·laboració ciutadana amb la policia autonòmica

Malgrat la polèmica que han aixecat, el conseller d'Interior, Felip Puig, no farà marxa enrere en el seu aval als sometents. No només no els retirarà el vistiplau que ha permès des de principis d'aquest any la posada en marxa de patrulles veïnals en diversos municipis agrícoles, sobretot de Lleida, sinó que té previst incloure'ls a la llei que regularà les diferents formes de col·laboració ciutadana amb els Mossos d'Esquadra, segons assenyalen fonts del departament.

Si es compleix el calendari previst, abans de finals d'any el Parlament rebrà de la Conselleria d'Interior el projecte de llei de policia de Catalunya. La futura norma, a més de dissenyar el mapa policial català, regularà de forma legal l'existència dels sometents, dels quals Alcarràs (Segrià) va ser municipi pioner.

Font: El Periódico, 11/09/2012

¿Nos quiere rescatar el Ministerio del Interior?

Opinió: Jordi Samsó Huerta
ExDirector General de Seguretat Ciutadana

Las recientes iniciativas de algunos ayuntamientos, amparándose en la necesidad de mejorar la seguridad, de pedir al Ministerio del Interior que vuelva la presencia de la Policía Nacional y la Guardia Civil a nuestras calles, nos debe hacer reflexionar sobre si existen razones jurídicas, si técnicamente es conveniente y necesario y si las motivaciones políticas son claras. Desde un punto de vista jurídico, el modelo de seguridad de Catalunya es homologable a uno federal que solo puede funcionar si las competencias de cada Administración y de cada cuerpo son respetadas. Todas las fuerzas políticas del Parlament lo consensuaron, PP incluido.

Puig acusa el PP d'interposar-se en les competències dels Mossos

El conseller va telefonar a Sánchez Camacho i li va exigir el final de les mocions per a la tornada del CNP

Castelldefels va muntar patrullatges conjunts i un regidor de Sant Boi va reclamar l'enviament d'agents estatals

La decisió de l'Ajuntament de Castelldefels, governat pel Partit Popular (PP), d'organitzar un patrullatge conjunt de seguretat ciutadana entre la seva policia local i el Cos Nacional de Policia (CNP) per combatre el 'top manta' ha indignat la Conselleria d'Interior. I no només perquè des de l'ajuntament es posés en dubte la reputació dels Mossos dient que als manters els fan més por els policies nacionals. Fonts del departament de Felip Puig consideren que el dispositiu de Castelldefels, que se suma a un intent de desplegament de policies nacionals a Sant Boi, impulsada també pel PP, és "una inadmissible invasió en les competències de la policia autonòmica" i expressen la seva convicció que s'emmarca en una ofensiva per desprestigiar el model policial català.

Font: El Periodico, 10/09/2012

Permís BTP

Mas-Colell pronostica que el 2013 seran necessàries més retallades

El conseller d'Economia insinua que Catalunya demanarà un crèdit si el rescat no arriba aquest mes

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha demanat aquest dilluns al Govern central que articuli "un sistema pont" perquè la Generalitat pugui disposar aquest setembre del préstec del Fons de Liquiditat Autonòmic i ha avançat que "tot apunta" que el 2013 hi haurà més ajustos i retallades a Catalunya. "Tot apunta cap a aquesta direcció", però que al final tot dependrà de l'exigència en la reducció del dèficit imposada per a l'any que ve.

En declaracions a TV-3, Mas-Colell s'ha mostrat preocupat per la possibilitat que la Generalitat no tingui accés aquest mes als fons sol·licitats, ja que aquest recurs financer encara no està activat.

Hisenda estudiarà el «crèdit pont» que demana Mas-Colell

El govern espanyol reitera que no deixarà caure cap comunitat i que el fons arribarà "en dies o setmanes"

El Ministeri d'Hisenda assegura que "estudiarà" la petició de "crèdit pont" que ha fet el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, perquè la Generalitat pugui disposar de recursos aquest mateix setembre mentre no s'aplica el Fons de Liquiditat Autonòmic, malgrat que recorden que aquest mecanisme ha d'entrar en funcionament en "dies o setmanes", tal com va apuntar la setmana passada el titular d'Economia, Luis de Guindos. Fonts del Ministeri reiteren que no es deixarà caure cap comunitat, tal com ha apuntat en diverses ocasions el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Mas-Colell demana un crèdit pont si el Fons de Liquiditat no està a punt aquest mes

El Fons de Liquiditat al qual recorrerà Catalunya per fer front als pagaments immediats preocupa el govern.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat amoïnat pel fet que el govern espanyol encara no tingui enllestit el mecanisme que l'ha de fer possible. En una entrevista a "Els matins" de TV3, ha afirmat que si no està llest aquest mes de setembre, caldria trobar un mecanisme pont, com ara crèdits a curt termini, perquè la Generalitat no tingui problemes de tresoreria. Tot i reconèixer que la lletra petita d'aquest fons encara no la coneix, ha assegurat que acabarà el 31 de desembre.

La crisis fuerza a algunos ayuntamientos a asociar sus policías

Los consistorios unen cuerpos policiales para que actúen en cualquiera de sus pueblos 

Las uniones, autorizadas por Interior, persiguen ahorrar en horas extras y optimizar los recursos

Las partidas de sanidad y seguridad, es decir, de médicos y policías y las infraestructuras necesarias para que estos actúen, son algunos de los capítulos que más dinero consumen de los presupuestos públicos. Las vacas son ahora flacas. Catalunya tiene ya ayuntamientos que para ahorrar dinero en seguridad han empezado a asociar sus servicios de policía local. En algunos casos, quiere hacerse de la necesidad virtud y se dice que con esta estrecha colaboración de varias policías locales se llegará incluso a mejorar el servicio. El tiempo lo dirá. Las experiencias habidas son muy recientes. Los primeros municipios que han conseguido la autorización del Departament d'Interior son Santa Maria de Palautordera y Sant Esteve de Palautordera. Por lo pronto, su convenio fija esta colaboración durante todo un año y circunscrito a las noches de los fines de semana, salvo excepciones referidas a actos populosos o fiestas mayores, como la que vive ahora Sant Esteve.

Jo recolzo als mossos

30/08/2012

Manuel Fernando González

Els mossos han fet arribar al nostre diari les queixes per les penalitats a les que estan sotmesos en el seu treball del dia a dia. Un que no és "precisament un entusiasta defensor de la policia, perquè els periodistes de la meva generació i els polis mai anaven amics, i si l'eren, malament assumpte, no vol desaprofitar l'ocasió per recolzar a els qui han de defensar la nostra seguretat, exigint a els qui se'ls omple la boca de paraules com a pàtria i independència, que facin honor al que prediquen, dotant dels mitjans més elementals als nostres mossos i de pas atendre a les seves justes reivindicacions. Una policia democràtica solament podrà ser-ho si pot treballar amb dignitat i rebre el salari que li correspon, sinó para quin hem fet tan llarg viatge des dels sordidos calabossos franquistes de Via Layetana a les modernes comissàries desplegades per tot el territori català, que sempre van ser reivindicades per la ciutadania, que segueix, malgrat les polèmiques deslligades en l'últim any, donant la seva confiança i afecte als seus mossos?. Asi que, Conseller Puig, menys frases per a la galeria i més atenció a els qui són indespensables per a la convivència i seguretat de tots els catalans, perquè si no és capaç de fer-ho així, millor que demani el relleu. És el just.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat

Cosidó augura una igualación salarial entre cuerpos policiales

IGUALTAT: AIXÒ SUPOSA QUE ALS COSSOS ESTATALS ELS EQUIPARAN AMB NOSALTRES EN ALLÒ QUE PUGUI EMPITJORAR LES SEVES CONDICIONS LABORALS I A NOSALTRES ENS EQUIPARARAN AMB ELLS EN ALLÒ QUE EN PUGUI EMPITJORAR ELS NOSTRES DRETS LABORALS.

El Director de la Policía ha evitado referirse a las mejoras sociales de las que disfrutan el Cuerpo Nacional de Policía -jubilación a los 57 años- y sobre si hay posibilidad de hacerla extensiva al resto de cuerpos policiales

El Director General de la Policía, Ignacio Cosidó, cree que se van a reducir las diferencias salariales que existen desde hace años entre los agentes de la Policía Nacional y la Guardia Civil respecto al resto de cuerpos policiales autonómicos y locales. No obstante, Cosidó augura que esa igualación no se va a producir por un incremento de salario para los miembros de las fuerzas de Seguridad del Estado, sino porque cree que el resto de administraciones tendrán que pagar menos a sus agentes autonómicos y locales que actualmente tienen sueldos superiores.

Homs alerta que si els diners del rescat no arriben al setembre Catalunya tindrà "un problema majúscul"

"NO CALDRAN, PER TANT, MÉS RETALLADES" 

En declaracions a RAC1, el portaveu del Govern diu que està convençut que Rajoy "no aprofitarà les circumstàncies" per imposar "condicions complementàries".

El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que Mariano Rajoy no aprofitarà el rescat a Catalunya per imposar "condicions complementàries". "No aprofitaran per anar més enllà", ha dit en una entrevista a RAC1. Sí que ha admès en un altre moment de l'entrevista que "qualsevol que et deixa diners et posa condicions".

"Condicions n'hi ha, la reflexió [d'ahir] era que no s'aprofitessin les circumstàncies per imposar condicions complementàries", ha dit. "Penso i pensem que no hi seran, que no aprofitaran aquest context per anar més enllà de la gestió de la tresoreria i la liquiditat", ha afegit.

Catalunya demana un rescat "sense condicions"

El Govern català anuncia la seva petició d'adhesió al fons de liquiditat

L'Executiu sol·licitarà 5.023 milions euros per afrontar els pressupostos i els venciments de deute

Homs defensa que les condicions "no poden ser altres que els plans d'ajust ja aprovats"

El Govern català ha anunciat aquest dimarts la seva sol·licitud formal de ajuda al fons de liquiditat autonòmic del Ministeri d'Hisenda. La precària situació de les arques de la Generalitat ha portat l'Executiu català a no demorar més la sol·licitud d'aquest mecanisme malgrat que no es coneixen totes les obligacions que comportarà el rescat. En tot cas, “les condicions no poden ser altres que complir amb els plans d'ajust que ja estan aprovats i no seguir contrapartides polítiques“, ha explicat el portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després de les vacances d'estiu.

El portaveu de l'Executiu ha confirmat que se sol·licitaran 5.023 milions d'euros per afrontar els pressupostos i els venciments previstos per a l'últim trimestre de l'any.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja havia manifestat en diverses ocasions que la Generalitat necessita liquiditat i que era pràcticament inevitable que s'hagi de recórrer al fons creat pel Govern central. Amb ell s'intentarà suavitzar el deute que acumulen les arques públiques catalanes (uns 42.000 milions d'euros) i sufragar part dels venciments corresponents al segon semestre d'aquest any (5.775 milions).

El Govern assegura no estar disposat que aquesta sol·licitud del fons de liquiditat impliqui una sèrie de contrapartides i obligacions que vinguin fixades des de Madrid i afectin l'autogovern. “Es tracta dels diners dels catalans. No hem de donar les gràcies”, ha proclamat Homs. “Ningú li escriu el guió a Catalunya”, va advertir al juliol Mas-Colell, malgrat admetre seguidament que la petició del rescat sí que implicaria la necessitat d'aplicar nous ajustos econòmics.

Font: El Periódico, 28/08/2012