Mas-Colell pronostica que el 2013 seran necessàries més retallades

El conseller d'Economia insinua que Catalunya demanarà un crèdit si el rescat no arriba aquest mes

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha demanat aquest dilluns al Govern central que articuli "un sistema pont" perquè la Generalitat pugui disposar aquest setembre del préstec del Fons de Liquiditat Autonòmic i ha avançat que "tot apunta" que el 2013 hi haurà més ajustos i retallades a Catalunya. "Tot apunta cap a aquesta direcció", però que al final tot dependrà de l'exigència en la reducció del dèficit imposada per a l'any que ve.

En declaracions a TV-3, Mas-Colell s'ha mostrat preocupat per la possibilitat que la Generalitat no tingui accés aquest mes als fons sol·licitats, ja que aquest recurs financer encara no està activat.

Hisenda estudiarà el «crèdit pont» que demana Mas-Colell

El govern espanyol reitera que no deixarà caure cap comunitat i que el fons arribarà "en dies o setmanes"

El Ministeri d'Hisenda assegura que "estudiarà" la petició de "crèdit pont" que ha fet el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, perquè la Generalitat pugui disposar de recursos aquest mateix setembre mentre no s'aplica el Fons de Liquiditat Autonòmic, malgrat que recorden que aquest mecanisme ha d'entrar en funcionament en "dies o setmanes", tal com va apuntar la setmana passada el titular d'Economia, Luis de Guindos. Fonts del Ministeri reiteren que no es deixarà caure cap comunitat, tal com ha apuntat en diverses ocasions el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Mas-Colell demana un crèdit pont si el Fons de Liquiditat no està a punt aquest mes

El Fons de Liquiditat al qual recorrerà Catalunya per fer front als pagaments immediats preocupa el govern.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat amoïnat pel fet que el govern espanyol encara no tingui enllestit el mecanisme que l'ha de fer possible. En una entrevista a "Els matins" de TV3, ha afirmat que si no està llest aquest mes de setembre, caldria trobar un mecanisme pont, com ara crèdits a curt termini, perquè la Generalitat no tingui problemes de tresoreria. Tot i reconèixer que la lletra petita d'aquest fons encara no la coneix, ha assegurat que acabarà el 31 de desembre.

La crisis fuerza a algunos ayuntamientos a asociar sus policías

Los consistorios unen cuerpos policiales para que actúen en cualquiera de sus pueblos 

Las uniones, autorizadas por Interior, persiguen ahorrar en horas extras y optimizar los recursos

Las partidas de sanidad y seguridad, es decir, de médicos y policías y las infraestructuras necesarias para que estos actúen, son algunos de los capítulos que más dinero consumen de los presupuestos públicos. Las vacas son ahora flacas. Catalunya tiene ya ayuntamientos que para ahorrar dinero en seguridad han empezado a asociar sus servicios de policía local. En algunos casos, quiere hacerse de la necesidad virtud y se dice que con esta estrecha colaboración de varias policías locales se llegará incluso a mejorar el servicio. El tiempo lo dirá. Las experiencias habidas son muy recientes. Los primeros municipios que han conseguido la autorización del Departament d'Interior son Santa Maria de Palautordera y Sant Esteve de Palautordera. Por lo pronto, su convenio fija esta colaboración durante todo un año y circunscrito a las noches de los fines de semana, salvo excepciones referidas a actos populosos o fiestas mayores, como la que vive ahora Sant Esteve.

Cosidó augura una igualación salarial entre cuerpos policiales

IGUALTAT: AIXÒ SUPOSA QUE ALS COSSOS ESTATALS ELS EQUIPARAN AMB NOSALTRES EN ALLÒ QUE PUGUI EMPITJORAR LES SEVES CONDICIONS LABORALS I A NOSALTRES ENS EQUIPARARAN AMB ELLS EN ALLÒ QUE EN PUGUI EMPITJORAR ELS NOSTRES DRETS LABORALS.

El Director de la Policía ha evitado referirse a las mejoras sociales de las que disfrutan el Cuerpo Nacional de Policía -jubilación a los 57 años- y sobre si hay posibilidad de hacerla extensiva al resto de cuerpos policiales

El Director General de la Policía, Ignacio Cosidó, cree que se van a reducir las diferencias salariales que existen desde hace años entre los agentes de la Policía Nacional y la Guardia Civil respecto al resto de cuerpos policiales autonómicos y locales. No obstante, Cosidó augura que esa igualación no se va a producir por un incremento de salario para los miembros de las fuerzas de Seguridad del Estado, sino porque cree que el resto de administraciones tendrán que pagar menos a sus agentes autonómicos y locales que actualmente tienen sueldos superiores.

Homs alerta que si els diners del rescat no arriben al setembre Catalunya tindrà "un problema majúscul"

"NO CALDRAN, PER TANT, MÉS RETALLADES" 

En declaracions a RAC1, el portaveu del Govern diu que està convençut que Rajoy "no aprofitarà les circumstàncies" per imposar "condicions complementàries".

El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que Mariano Rajoy no aprofitarà el rescat a Catalunya per imposar "condicions complementàries". "No aprofitaran per anar més enllà", ha dit en una entrevista a RAC1. Sí que ha admès en un altre moment de l'entrevista que "qualsevol que et deixa diners et posa condicions".

"Condicions n'hi ha, la reflexió [d'ahir] era que no s'aprofitessin les circumstàncies per imposar condicions complementàries", ha dit. "Penso i pensem que no hi seran, que no aprofitaran aquest context per anar més enllà de la gestió de la tresoreria i la liquiditat", ha afegit.

Catalunya demana un rescat "sense condicions"

El Govern català anuncia la seva petició d'adhesió al fons de liquiditat

L'Executiu sol·licitarà 5.023 milions euros per afrontar els pressupostos i els venciments de deute

Homs defensa que les condicions "no poden ser altres que els plans d'ajust ja aprovats"

El Govern català ha anunciat aquest dimarts la seva sol·licitud formal de ajuda al fons de liquiditat autonòmic del Ministeri d'Hisenda. La precària situació de les arques de la Generalitat ha portat l'Executiu català a no demorar més la sol·licitud d'aquest mecanisme malgrat que no es coneixen totes les obligacions que comportarà el rescat. En tot cas, “les condicions no poden ser altres que complir amb els plans d'ajust que ja estan aprovats i no seguir contrapartides polítiques“, ha explicat el portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després de les vacances d'estiu.

El portaveu de l'Executiu ha confirmat que se sol·licitaran 5.023 milions d'euros per afrontar els pressupostos i els venciments previstos per a l'últim trimestre de l'any.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja havia manifestat en diverses ocasions que la Generalitat necessita liquiditat i que era pràcticament inevitable que s'hagi de recórrer al fons creat pel Govern central. Amb ell s'intentarà suavitzar el deute que acumulen les arques públiques catalanes (uns 42.000 milions d'euros) i sufragar part dels venciments corresponents al segon semestre d'aquest any (5.775 milions).

El Govern assegura no estar disposat que aquesta sol·licitud del fons de liquiditat impliqui una sèrie de contrapartides i obligacions que vinguin fixades des de Madrid i afectin l'autogovern. “Es tracta dels diners dels catalans. No hem de donar les gràcies”, ha proclamat Homs. “Ningú li escriu el guió a Catalunya”, va advertir al juliol Mas-Colell, malgrat admetre seguidament que la petició del rescat sí que implicaria la necessitat d'aplicar nous ajustos econòmics.

Font: El Periódico, 28/08/2012

Què és i què suposa acollir-se al fons de liquiditat autonòmic?

El reial decret llei 21/2012, de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en l'àmbit financer crea un mecanisme de suport a la liquiditat de les comunitats autònomes, de caràcter temporal i voluntari, que permetrà atendre les necessitats financeres de les autonomies.

Per necessitats financeres s'entenen els venciments del deute públic de les comunitats i les quantitats addicionals necessàries per finançar l'endeutament. En concret:

a) Els venciments corresponents als valors emesos.
b) Els venciments de préstecs concedits per institucions europees de les quals Espanya sigui membre.
c) Les operacions que no puguin ser refinançades o renovades per les comunitats autònomes respectant el criteri de prudència financera definit per Resolució de la Secretaria General del Tresor i Política Financera.
d) Les necessitats de finançament del dèficit públic.

Catalunya paga el seu propi rescat, diu Niño Becerra

L'economista Santiago Niño Becerra ha titllat de "rara" la petició de Catalunya d'accedir al fons de liquiditat perquè es tracta de demanar diners que prèviament ha pagat la Generalitat amb escreix. En un tuit l'economista ha resumit la situació en la mateixa línia que defensa la Generalitat, és a dir, que mentr Catalunya paga més de 16.000 milions d'euros en impostos que no retornen, ara la demanada és només de 5.000 milions, que ja han sortit prèviament dels diners dels catalans.

Font: NacióDigital, 28/08/2012