dimarts, 29 de maig del 2012

Goirigolzarri comunica al Gobierno que el directivo de Bancaja no cobrará sus derechos de pensión

billetes-de-euro-09
El presidente de BFA-Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha transmitido al Gobierno que el director financiero de Bancaja, Aurelio Izquierdo, no podrá ejercer sus derechos de pensión acumulados cuando deje la entidad, y que ascienden a 13,9 millones de euros, informaron a Europa Press en fuentes gubernamentales.
Izquierdo, que fue la mano derecha del presidente de Bancaja, José Luis Olivas, quien le promovió como director comercial de Bankia, cuenta con derecho a una pensión de casi 14 millones de euros, según consta en la memoria de las cuentas consolidadas de 2011 de Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriz de Bankia.
En concreto, Bancaja tiene compromisos con este directivo, que el 13 de octubre de 2011 causó baja como director comercial de Bankia, por valor de 7,633 millones de euros en concepto de póliza de aportación definida que cubre la contingencia de jubilación, fallecimiento e invalidez.

Un exdirectiu de Bankia cobrarà 14 milions d'euros per deixar el grup

billetes-de-euro-09Aurelio Izquierdo era la mà dreta de José Luis Olivas, anterior president de Bancaixa20120529-14 milions
Tot i la mala gestió demostrada a Bankia, que necessitarà un rescat de més de 23.000 milions d'euros per part de l'Estat, el grup financer haurà de pagar una indemnització milionària a algun dels directius que l'abandonin. Aurelio Izquierdo, membre de l'alta direcció de Bancaixa, que va causar baixa a Bankia l'octubre passat, haurà de rebre 14 milions d'euros arran de la seva sortida, segons la memòria d'activitat del 2011 del Banco Financiero y de Ahorros (BFA) remesa dilluns a la nit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) després que el consell aprovés els comptes revisats, que donaran pèrdues de més de 3.000 milions d'euros.
La indemnització correspon al director financer de Bancaixa. L'entitat va assumir el compromís de pagar 7.600.000 euros en una pòlissa d'aportació definida que cobreix la jubilació --un pla de pensions--, i 6.285.000 euros en una assegurança d'estalvi individual d'aportació definida "per cobrir l'opció que, en determinades circumstàncies, aquesta persona optés per la prejubilació", segons destaca l'informe.

Els portuguesos podran demorar en 18 mesos el pagament de les seves hipoteques

retallades sfons
Portugal dóna una lliçó magistral als bancs espanyols
Les famílies portugueses en dificultats per causa de la crisi van a poder passar 18 mesos sense pagar la hipoteca.
Aquesta és la proposta que el Partit Socialdemòcrata (PSD), força majoritària del Govern de coalició lusitana,  portarà al Parlament perquè s'inclogui en el decret que l'Executiu està ultimant .
Segons ha publicat « O Jornal de Negocis», existeix també l'opció que durant quatre anys, aquestes famílies paguin al banc únicament els interessos de la lletra. D'aquesta forma, es pretén protegir als afectats i ajudar a la negociació entre clients i bancs sense que sigui necessari acudir al tribunal.

Aquesta proposta autoritza a crear un règim extraordinari de protecció als deutors «en situació econòmica molt difícil». Pel que fa al marge (spread) de la taxa d'interès que els bancs poden cobrar durant aquest període, queda limitada al 0,25% sobre les taxes de l'Euríbor.

Per la seva banda, els bancs es veuran obligats a presentar un pla de reestructuració del deute dels clients, que serveixi per alleujar els encàrrecs per a les famílies. El termini del préstec es pot allargar fins als 75 anys.
 
Font: catalunyapress.cat, 29/05/2012

Els consellers i alts càrrecs de BFA cobraren gairebé 22 milions d'euros el 2011

billetes-de-euro-09
Els membres del consell d'administració de la nacionalitzada BFA, matriu de Bankia, i un grup de vuit directius van 'cobrar' una retribució de 21.783.000 d'euros el 2011, un any amb pèrdues atribuïbles de 3.318.000 d'euros, segons es desprèn de l'informe anual publicat pel grup dimarts.
Sense tenir en compte possibles indemnitzacions, segons diverses fonts encara objecte de negociació, el dimitit president Rodrigo Rato va cobrar 2.436.000 d'euros del grup, mentre que el que va ser president de de Bancaixa, José Luis Olivas, va cobrar 1.764.000 d'euros per la seva pertinença al consell fins al juny de 2011.
Al marge del consell -compost per 20 persones el 2011 més sis que van estar només sis mesos i en què figuren alguns polítics dels dos principals partits nacionals PP-PSOE-, vuit alts directius es van embutxacar 9.552.000 d'euros en concepte de retribucions, indemnitzacions i/o prejubilacions.
Les dades de l'informe anual, que es presenta amb mesos de retard després d'una exhaustiva revisió del balanç realitzada pel nou equip gestor encapçalat per José Ignacio Goirigolzarri després de la nacionalització, també revelen que amb els criteris aplicats en la reformulació dels comptes i la valoració d'actius, BFA estaria a finals de 2011 en causa de dissolució en no aconseguir el seu patromoni net ni la meitat del capital social.

Dos càrrecs de l'hospital Sant Pau, imputats per malversació de fons

billetes-de-euro-09
Un jutge de Barcelona ha citat a declarar com a imputats el fins fa pocs dies president de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'hospital de Sant Pau, Albert Folia, i l'actual administrador de la fundació patrimonial del centre, Josep Lluís Alay, per suposats delictes de malversació de fons públics o apropiació indeguda i contra els drets dels treballadors.
Al jutjat s'hi ha presentat dues denúncies, una d'elles la que el sindicat Associació Professional d'Infermeria (API) de l'hospital va presentar fa uns dies contra suposats pagaments irregulars a directius i exdirectius de les fundacions que gestionen el Sant Pau, i per malversar fons d'una fundació a una altra.

El govern redueix a mitja hora el temps obligatori per dinar dels funcionaris

retallades sfons L'executiu flexibilitza l'horari del personal d'administració i tècnic
L'objectiu és afavorir la conciliació de la vida personal i laboral garantint el nivell òptim dels serveis públics
El govern ha aprovat aquest dimarts el decret sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat. A través de la norma es flexibilitzen al màxim els horaris dels treballadors. Segons l'executiu, l'objectiu és facilitar la conciliació de la vida personal i laboral, tot garantint el nivell òptim dels serveis públics. Així s'estableix un horari ordinari, que substitueix l'horari partit i l'horari continuat actuals. El nou horari marca una permanència obligada de 9.00 a 14.00 h de dilluns a divendres. La resta es pot desenvolupar entre les 7.30 h i les 19.00 h.
També es possibilita que el personal pugui sol·licitar anualment l'horari que vol fer, sempre respectant els paràmetres obligatoris. La jornada ordinària és de 37 hores i 30 minuts setmanals. També es redueix en mitja hora la pausa obligatòria per dinar, fins ara d'una hora.
S'estableix el caràcter excepcional de les hores extraordinàries i que la compensació prioritària sigui en hores lliures de servei. Alhora s'adverteix que els horaris establerts resten subordinats a les necessitats i al bon funcionament dels serveis públics i es poden fer sempre que se'n garanteixi una prestació adequada.

diumenge, 27 de maig del 2012

Puig defensa les patrulles de pagesos després de l'incident a Maials, on va morir un presumpte lladre quan fugia d'uns sometents

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha defensat el paper dels sometents i ha dit que defensar una propietat és un dret que tenen els ciutadans.
El conseller Puig ha lamentat l'incident de Maials i ha recordat que com a conseqüència d'una petita confrontació un pagès va acabar sent atès a l'hospital.

Puig ha insistit que la funció dels sometents és de vigilar, informar i col·laborar amb els Mossos d'Esquadra i que en cap cas van armats.

El conseller Puig ha dit que l'incident de Maials no ha de fer reflexionar sobre la funció dels sometents que treballen per vigilar les seves propietats, i ha explicat que l'home va morir com a conseqüència d'una parada cardiorespiratòria i que en tot moment es van complir els protocols establerts. Puig ha lamentat els fets. 
Font: 324.cat

Els Mossos investiguen la mort d'un lladre quan fugia d'un sometent a Maials

La policia creu que l'home ha tingut una aturada cardíaca i descarta qualsevol indici de criminalitat per part dels pagesos
Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un presumpte lladre que ha caigut desplomat quan el perseguia un sometent a Maials (Segrià) després de sorprendre'l robant en una finca agrícola juntament amb dos individus més.
Segons la policia autonòmica, tot indica que la víctima ha tingut un atac cardíac i en principi es descarta qualsevol indici de criminalitat, a l'espera que se li practiqui l'autòpsia.
Els tres lladres estaven sent perseguits per una patrulla d'agricultors, que fan rondes nocturnes, en la qual hi havia el propietari de la finca afectada. Els fets han passat aquest dissabte, entre la una i les dues de la matinada.

Font: El Periódico, 27/05/2012

Ganivetada a un Mosso en un control d'alcoholèmia

No se saben les causes, però el jutge ho ha tingut clar i ha enviat a la presó un home de nacionalitat marroquina que el passat dia 22 es va acostar caminant i sense més va atacar un caporal dels Mossos d'Esquadra que realitzava controls d'alcoholèmia a la carretera N-II, a l'alçada de Sant Julià de Ramis.
Segons fonts del cas, després d'atacar el policia, al qual va tallar el llavi, l'individu va amenaçar l'agent amb el ganivet i en un segon atac li va tallar la jaqueta, moment en el qual els agents que participaven en el control van aconseguir treure-li l'arma i reduir-lo.
L'individu, Ahmed L., del qual es desconeix la seva residència, va ser detingut com a presumpte autor d'un delicte de lesions i un altre d'atemptat a agent de l'autoritat. Després de passar a disposició judicial, el Jutjat d'Instrucció de guàrdia de Girona ha ordenat el seu ingrés a la presó.

DESITGEM AL COMPANY UNA RÀPIDA RECUPERACIÓ.

19.000 milions per Bankia
20120527-bankia7
El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, i el president de Bankia, Rodrigo Rato, aquest dimarts a les jornades financeres de Bankia. El Sr.BETETA demanava als funcionaris, no fa gaire, "menys cafès i llegir el diari, i més humilitat i responsabilitat". Que valent demanar als funcionaris responsabilitat i fer-se la foto amb el Sr.Rato, la gestió del qual ha deixat un forat a BANKIA de 19.000 milions d'euros!

La petició de l'entitat a l'Estat és per "reforçar la seva solvència"
Bankia ha acordat, amb el vistiplau del govern espanyol i el Banc d'Espanya, un pla de sanejament i recapitalització valorat en 19.000 milions d'euros. El nou equip directiu del Grup BFA-Bankia reforçarà així la seva solvència amb una aportació de capital de l'Estat que ha de donar compliment a tots els requeriments regulatoris aplicables i també afrontar un entorn econòmic encara més advers. Segons ha informat Bankia, el pla estableix que els 19.000 milions d'euros hauran de ser coberts "en la seva integritat" per l'Estat. El president del grup, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat que "les mesures de recapitalització reforcen la solvència, la liquidesa i la solidesa del grup".
El Grup Banc Financer i d'Estalvis (BFA) - Bankia ha comunicat aquest divendres al Banc d'Espanya i al Ministeri d'Economia i Competitivitat la petició d'una aportació de capital del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) de 19.000 milions d'euros en el pla de recapitalització que ha acordat l'entitat aquest divendres a la tarda en una reunió del consell d'administració del banc.

Interior tanca el web per delatar manifestants

El departament d’Interior ha tancat aquest dijous el polèmic espai a la web dels Mossos d’Esquadra en què demanava la col·laboració ciutadana per denunciar suposats manifestants violents de la jornada de vaga del 29-M.
Interior no ha tancat el web per tota la polèmica que ha generat, sinó perquè considera que ja ha fet el seu efecte, després que s’hagin identificat 22 de les 68 –posteriorment, 67– persones que hi sortien fotografiades. A més, el departament ha avisat que podria reactivar-lo, amb noves fotografies, si es tornen a produir actes violents.

Un web amb polèmica
El web es va obrir fa exactament un mes, i des del primer moment ha rebut nombroses crítiques. Principalment, pel fet d’exposar fotografies sense retocar dels sospitosos, cosa que alguns juristes han considerat que vulnera el dret a la pròpia imatge i a la presumpció d’innocència. Una de les crítiques més ferotges la va fer l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que va declarar que una iniciativa així és “impròpia” d’una societat civilitzada. També va despertar certa polèmica el fet que la Fiscalia Superior de Catalunya precisés, poc després de posar-se en marxa el web, que Interior no els va consultar. Finalment, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va anunciar que estava investigant d'ofici el lloc web.

I nosaltres sense rebre el FAS!

La despesa en vacances pagades per a la Guàrdia Civil es duplica durant la crisi
L'Estat dedica 30 milions d'euros al pla d'acció social de 'la Benemérita', mentre Mas ha suspès aquest 2012 el pla equivalent dels empleats públics catalans
Artur Mas critica que, mentre el Govern ha optat per retallar el sou i eliminar alguns drets dels empleats públics, l'executiu espanyol hagi optat per no tocar aquestes partides i passar les tisores per altres despeses. I, efectivament, la crisi ha estat bastant respectuosa amb alguns funcionaris estatals, sobretot amb els que depenen del ministeri de Defensa. Així, mentre el pla d'acció social dels empleats públics catalans s'ha suspès enguany com a mesura d'austeritat, el pla de la Guàrdia Civil ha passat d'estar dotat amb un pressupost de 12 milions el 2006 a un de 30 milions per aquest 2012. I una de les partides que ha crescut més ha estat la del lloguer d'apartaments estiuencs per als membres del cos, que per al 2012 i 2013 preveu un cost de 2,2 milions d'euros. Entre 2005 i 2006, aquesta despesa no arribava a l'1,1 milions.
ERC està preparant iniciatives al Congrés i al Parlament per anul·lar o frenar el que consideren "despeses supèrflues de l'Estat". Entre aquestes, per exemple, hi ha més de 150.000 euros per a roba interior verda per als soldats de la base de Torrejón de Ardoz.

ESTÀ VIST QUE L'ESTAT CENTRAL ESTA COMPENSANT ELS SEUS TREBALLADOR PER LES RETALLADES QUE HAN PATIT, QUE ÉS DEL 5%, MENTRE QUE A CATALUNYA, EL NOSTRE GOVERN, A MÉS DE LA REDUCCIÓ DEL 5%, ENS HA AFEGIT UN ALTRE 5% FINS EL 2014, MÉS LA SUPRESSIÓ DEL TICKETS MENJADOR, MÉS LA SUSPENSIÓ DEL FAS...
ES CURIÓS PENSAR QUE ELS MMEE TENIM LA MALA SORT DE DEPENDRE DE L'ESTAT CENTRAL PER UNES COSES I DEL GOVERN DE LA GENERALITAT PER ALTRES, AIXÍ DONCS, MENTRE ENS AFECTEN LES RETALLADES DE TOTS DOS GOVERN, NO ENS REPERCUTEIXEN LES COMPENSACIONS O ALTRES CONCEPTES QUE AJUDARIEN A SUPORTAR MILLOR LES RETALLADES.

Font: Ara, 27/05/2012

dimecres, 23 de maig del 2012

17 anys de presó per disparar a dos Mossos en un prostíbul xinès

Els dos condemnats estaven robant la casa de barrets van ser descoberts
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 17 i 16 anys i mig de presó respectivament els dos acusats d'haver disparat amb ua escopeta als Mossos quan els van descobrir mentre robaven en un prostíbul xinès.
El tiroteig es va registrar el febrer de 2010, i als dos acusats se'ls imputaven delictes de robatori amb violència i intimidació, intent d'assassinat, atemptat a l'autoritat i tinença il·lícita d'armes. EL fiscal demanava 21 anys de presó.

L'atac va comportar molta polèmica al seu moment, perquè els dos agents ferits no anaven equipats amb armilles antibales. De fet, els sindicats van exigir una indemnització per aquest fet i van demanar a la Generalitat que doti els agents amb aquestes armilles.

La sentència, però, ha absolt la Generalitat ,tot i que obre als agents la possibilitat de reclamar per la via contenciosa administrativa.

Font: NacióDigital, 23/05/2012

Los empleados públicos asumen más de 3.000 millones del ahorro autonómico

retallades sfonsLas medidas suponen trabajar más, cobrar menos y pérdidas de ventajas laborales
Cinco comunidades acaparan los mayores recortes en el capítulo uno
Las medidas de ahorro impuestas a las comunidades para reducir el déficit al 1,5% del PIB se ceban con las partidas de personal, que sufrirán un recorte general en todas las comunidades superior a los 3.000 millones de euros. Solo entre Cataluña, Andalucía, Valencia Castilla-La Mancha y Canarias se ahorrarán 2.305 millones a partir de reducción de salarios, suspensión de ventajas laborales y supresión de puestos. Por el camino quedarán miles de trabajadores interinos y eventuales.
La modificación de condiciones labores es común a todas las comunidades e incluye aumento de jornada y supresión de permisos, complementos, ayudas, bajas temporales y otros beneficios.
Andalucía ahorrará en personal este año 777 millones (inamovibles) y el próximo, según las previsiones, 422 millones. La Junta intenta salvar 4.827 interinos que pierden su contrato en septiembre con una reducción del 15% de sus salarios y de sus jornadas.

Interior planteja que els clubs de futbol contribueixin a pagar les despeses de seguretat dels partits

"Hi ha un debat social molt important sobre la qüestió", assegura Fernández Díaz
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha revelat aquest dimecres que el seu departament està estudiant la possibilitat que els clubs esportius contribueixin d'una manera "més activa" a pagar les despeses derivades dels desplegaments policials en els partits.
"Hi ha un debat social molt important; no li amago que és un tema que estem plantejant al Ministeri de l'Interior, però no puc avançar res", ha dit Fernández Díaz quan li han preguntat per les despeses que generarà el dispositiu policial previst per a la final de la Copa del Rei.
En concret, al ministre li han preguntat si no haurien de ser els clubs els que afrontessin aquestes despeses, i el titular d'Interior ha admès que estan estudiant "si hi hauria d'haver una contribució més activa per part dels equips, ja que són els que se'n beneficien".

Font: El Periódico, 23/05/2012

El policia local de Manresa que va resultar ferit quan el va envestir un ciclomotor ha mort aquesta matinada

lazonegro transparent
L'agent de la policia local de Manresa que va resultar greument ferit quan el va envestir un ciclomotor la nit de dilluns a dimarts ha mort aquesta matinada. L'agent el va atropellar un jove que conduïa sense carnet i sota els efectes de les drogues.
Fonts de l'Ajuntament de Manresa han informat que s'ha convocat una concentració de treballadors i cinc minuts de silencia les 12.00 d'avui, en repulsa per aquest succés, que ha commocionat la ciutat.
El policia local de Manresa va ser atropellat dilluns passat dia 21 a la nit quan el conductor d'un ciclomotor, Marc A. M., de 21 anys, va desobeir l'ordre de parar-se i, després d'esquivar un policia, va acabar impactant contra un altre agent, que va ser atès d'urgència al mateix lloc dels fets.

L'Audiència ordena l'ingrés a presó de quatre mossos condemnats per tortura que van ser indultats

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés a presó de quatre mossos d'esquadra condemnats per torturar un detingut. Els mossos van ser condemnats inicialment a sis anys de presó, però la pena se'ls va reduir a dos anys de presó després que el govern espanyol els va concedir un indult parcial.
En el seu acte, l'Audiència de Barcelona estima que, tot i que els agents condemnats no tenen antecedents, existeixen "raons de prevenció general i especial, de perillositat criminal, de rebuig i alarma social" que justifiquen el seu ingrés a presó per complir la pena, encara que aquesta no superi els dos anys.

Els quatre agents van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona a sis anys i set mesos de presó per haver torturat un detingut el juliol del 2006, però el Tribunal Suprem els va rebaixar un any i 10 mesos la pena. Després es van beneficiar d'un indult parcial del govern espanyol, que va rebaixar la seva condemna a dos anys de presó i dos anys d'inhabilitació.

Font: 324.cat, 23/05/2012

ESPAÑA TIENE MÁS POLÍTICOS QUE POLICÍAS, MÉDICOS Y BOMBEROS JUNTOS


Los cargos públicos ascienden a 445.568, el mayor número de la Unión Europea, mientras que la suma de trabajadores en los tres sectores es de 339.821
Con la que está cayendo, conocer cifras como las que les damos a continuación nos hacen entender por qué la mayoría de los españoles están indignados. En España hay 445.568 políticos. Esto nos convierte en el país europeo que más cargos públicos tiene. El primer puesto de un ranking que, en la actual crisis, con casi cinco millones de parados, no parece que nos haga sentirnos muy orgullosos.
La cifra nos sitúa muy por delante de países como Italia, Francia o Alemania. Los italianos son los segundos con más políticos y, aun así, tienen la mitad que nosotros, unos 220.000. En el mismo nivel está Francia, y Alemania tiene 300.000 menos. Esta cifra es todo un mazazo si tenemos en cuenta que el país de la canciller Angela Merkel es un estado federado formado por 16 lander, mucho más descentralizado que España y 82 millones de habitantes. Es más, hay un político alemán por cada 800 ciudadanos, mientras que en España la proporción es de un cargo público por cada 100.
Estos son los datos que refleja un estudio realizado por tres asesores de la Presidencia del Gobierno: 445.568 políticos que superan con creces el número de otras profesiones que son imprescindibles para mantener la paz social, la seguridad y el Estado del Bienestar. En nuestro país hay 154.000 polícias, 165.967 médicos y 19.854 bomberos. Sumadas las tres cifras, nos da 339.821 trabajadores públicos que han visto cómo su sueldo se reducía un 5% con el Gobierno de Rodríguez Zapatero y se congelaba con la llegada de Rajoy al poder. Con todo, esos 339.821 empleados son 105.747 menos que los políticos.
Así vivimos en el país de la Unión Europea con la mayor tasa de paro, el 24,44%, y el mayor número de políticos que cobran del erario público. En este número se engloban los diputados y senadores, diputados autonómicos, provinciales, concejales, así como todos aquéllos cargos de designación política que trabajan en empresas públicas, fundaciones, organismos, agencias, patronatos, medios de comunicación públicos y que han visto que, aún en crisis, su estatus quo no mengua.

Font: Financiero Digital, 21/05/2012

dilluns, 21 de maig del 2012

Los funcionarios acusan al Gobierno de encubrir una bajada de sueldos al recortar el pago de la baja temporal

retallades sfons
Los cuerpos de altos funcionarios del Estado denuncian la decisión del Gobierno de reducir las prestaciones de baja a partir del cuarto mes por incapacidad laboral de los trabajadores públicos en aras de reducir el gasto. La medida supone tratarlos como presuntos defraudadores, afirman.
El Plan para reducir el absentismo de los empleados públicos que contempla el Plan Nacional de Reformas 2012, ya aprobado por el Consejo de Ministros, conlleva la reforma el Régimen Especial de la Seguridad Social de los Funcionarios Civiles del Estado, que supone que dejarán de cobrar su salario íntegro durante los primeros 90 días de baja por incapacidad temporal.
Una medida que la Federación de Asociaciones de los Cuerpos Superiores de la Administración General del Estado (Fedeca), le produce "sorpresa, perplejidad y asombro", además de una "completa y absoluta disconformidad".
Según adelantaba el Gobierno el mes pasado, el plan tendrá un "impacto presupuestario muy positivo, aunque difícil de cuantificar exactamente", que establece tres objetivos: ahorrar gastos en personal, aumentar la productividad de los empleados públicos y disminuir la contratación de interinos.

Quan obrirà diligències el fiscal general de l'Estat?

billetes-de-euro-09
El forat de Bankia ja és de 12.000 milions
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha afirmat que Bankia necessitarà "un sanejament d'entre 7.000 i 7.500 milions" d'euros per cobrir les provisions establertes pel govern. Aquesta quantitat se suma a la injecció de 4.500 milions que l'entitat va rebre del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
El ministre ha volgut remarcar que Bankia és "més segura que fa un mes" i ha avançat que, "després dels plans que posarà en marxa el nou equip, serà una de les marques capdavanteres de la banca espanyola", tot i que no ha ocultat que primer haurà de passar un període "de suport públic" per, després, ser "privatitzada".

Interior preveu multes de fins a 30.000 euros per a qui participi encaputxat en actes vandàlics

El ministre Jorge Fernández addueix que l'objectiu és que "els violents no puguin contaminar el lliure exercici del dret de reunió i manifestació"
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha reconegut que l'esborrany de la nova llei orgànica de seguretat ciutadana "contempla multes de fins a 30.000 euros" per a qui participi encaputxat en actes vandàlics. En aquest sentit, ha remarcat que l'objectiu passa perquè "els violents no puguin contaminar el lliure exercici del dret de reunió i manifestació".
Dsprés de la seva participació a Bilbao en els esmorzars Fòrum Europa, el titular d'Interior ha subratllat que es tracta d'"un esborrany de l'avantprojecte de llei que està en fase de tramitació al Ministeri" i ha mostrat la seva voluntat de "poder aprovar en Consell de Ministres l'avantprojecte abans que s'acabi aquest període de sessions".

dijous, 17 de maig del 2012

La retallada de sou als funcionaris s'allargarà fins al 2014

retallades sfonsEl pla de reequilibri financer allarga dos anys més la rebaixa que s'aplicarà aquest any a la funció pública. El càlcul d'estalvi previst és de 420 milions l'any
El Govern allargarà la rebaixa salarial al personal de la funció pública dos anys més, fins al 2014, segons consta al document de reequilibri financer presentat avui i aprovat pel govern espanyol.
A l'apartat de mesures correctores, es preveu un estalvi de 420 milions anuals fins al 2014, consolidant així la retallada que, en un principi, s'havia anunciat per a aquest any. Això inclou la retallada de la paga addicional i la rebaixa o supressió d'altres complements salarials, així com la reducció de vacants o de dies de lliure distribució al conjunt de treballadors públics.

165.000 treballadors públics sense una mensualitat per la retallada

La Mesa de la Funció Pública confirma que la retallada del 5% de sous s'aplicarà a les pagues de juny i desembre
20120517-morosi
La Mesa de Negociació de la Funció Pública ha confirmat aquest dijous als representants sindicals que el Govern aplicarà la retallada del 5% del salari anual dels treballadors públics que depenen de la Generalitat en parts iguals, és a dir un 2,5% i un altre 2,5%, en les pagues extres de juny i desembre d'aquest any, segons han explicat a la sortida de la reunió els portaveus de CCOO, UGT i IAC.

La mesura, inclosa en pla d'ajust anunciat aquest dimarts pel president Artur Mas, afectarà 165.000 funcionaris i suposarà, segons els sindicats, a la pràctica, la pèrdua d'una mensualitat. Els sindicats rebutgen de ple la mesura i temen que es pugui estendre a la resta de funcionaris d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions

Segons Montse Ros, portaveu de CCOO, "un cop més es posa de relleu que el Govern
no respecta ni la negociació col·lectiva ni els seus treballadors, i que només respecta els seus compromisos amb la banca i amb el PP". I alerta que la retallada es podria estendre a tot el sector públic de Catalunya i que s'apliqués també als ajuntaments, consells comarcals i diputacions on hi treballen, ha afegit, "mig milió de persones".

També des de l'IAC, el seu portaveu Luis Blanco, ha remarcat que el document que recull l'ajust "deixa la porta oberta a noves retallades" i en cap cas apunten, afegeix, que la situació pugui ser "reversible" i que aquest 5% que es retalla aquest any es pugui recuperar en el futur.

Des de la UGT, Xavier Casas ha criticat que aquest increment del 2% de la rebaixa dels sous respecte el que ja estava aprovat "no s'aplicarà a alts càrrecs i directius" de la funció pública. I ha tornat a lamentar la manca de voluntat negociadora del Govern.

Finalment, els sindicats han quantificat aquesta retallada del 5% en la pèrdua d'una mensualitat. Casas ha explicat que el salari mitjà d'un treballador públic de la Generalitat està a l'entorn dels 1.300 euros al mes, i que la mesura suposarà una retallada d'una mica més de mil euros.

Font: NacióDigital, 17/05/2012

Un sospechoso de violencia machista intenta lanzar a un mosso por un balcón

La intervención de otros agentes impidió un desenlace fatal
Un sospechoso de un caso de violencia machista ha intentado arrojar a un agente de los Mossos d'Esquadra por un balcón de un segundo piso, aunque no ha logrado su objetivo gracias a la intervención de otros agentes, según ha denunciado hoy el sindicato CCOO.
Los hechos ocurrieron el pasado lunes 14 de mayo en Igualada (Barcelona), cuando una patrulla de Mossos d'Esquadra se dirigió a una vivienda, al ser requeridos por un caso de violencia machista.
Al llegar al piso, los agentes comprobaron que el sospechoso, un hombre muy corpulento, estaba muy alterado y mantenía una actitud muy agresiva y amenazante, por lo que pidieron refuerzos.
Pese a los refuerzos, ya que llegaron a intervenir siete mossos, el acusado pudo coger a un sargento e intentó lanzarlo por el balcón, hasta el punto de que el policía quedó medio colgado de la barandilla.

El pla d'ajust català allarga la reducció del 5% del sou dels funcionaris fins el 2014

El govern espanyol ha aprovat el pla d'ajust del dèficit per a Catalunya en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El pla revela que la reducció salarial del 5% als treballadors públics s'allargarà el 2013 i el 2014. Els plans de la resta de comunitats també han estat aprovats excepte el d'Astúries, que haurà de rectificar-lo i tornar a presentar els números en 15 dies. L'objectiu d'aquests plans és que les comunitats tanquin l'any amb un dèficit de l'1,5 per cent del PIB.
El conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat satisfet en acabar la reunió perquè s'ha enviat un missatge de compromís a Europa. Al seu pla, la Generalitat inclou un ajust per al període 2012-2014 d'uns 4.300 milions d'euros: uns 2.680 procediran d'un estalvi de despesa, és a dir, de retallades, i 1.600 més d'ingressos. En aquesta última partida s'inclouen els 211 milions d'euros pendents de l'exercici del 2009 de la disposició addicional tercera de l'estatut, diners que el govern espanyol no ha inclòs als seus pressupostos. La Generalitat, conscient de les poques possibilitats que té de cobrar aquests diners, en el mateix pla ha inclòs una via alternativa de recaptació a través de privatitzacions i de l'optimització d'instal·lacions que representarà uns 280 milions d'euros. De fet, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha destacat que és "un supòsit real que no es rebin" aquests diners.

La Generalitat preveu 2.680 milions en retallades de despesa

retallades sfons
Més de 1.000 milions són la translació dels estalvis i els ingressos en sanitat i educació imposats per l'Estat
El pla de reequilibri manté fins al 2014 la retallada del 5% dels complements dels empleats públics
El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat el pla d'ajust de Catalunya que inclou mesures d'estalvi de despesa per 2.680 milions, dels quals 1.069 milions són la la translació de les mesures d'estalvi i ingressos addicionals en sanitat i educació imposades pel Govern de Mariano Rajoy. Aquestes són les estimacions que es recullen en el pla economicofinancer de reequilibri presentat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que s'ha celebrat a Madrid.
En l'apartat d'ingressos es preveuen 1.615 milions addicionals gràcies a diferents mesures com la taxa turística, la taxa per recepta i la pujada del gravamen sobre els carburants, que ja es van integrar en els pressupostos de la Generalitat aprovats el febrer passat. A més, es reserven 283 milions per privatitzacions i vendes d'immobles per si l'Estat no paga els 211 milions de la disposició addicional de l'Estatut per a inversions. Entre les retallades i la recaptació, l'esforç total puja a 4.295 milions amb l'objectiu de tancar l'any amb un dèficit de l'1,5% del producte interior brut (PIB), segons les conclusions del text.

El Gobierno se compromete a pagar a la Generalitat la deuda de 219 millones de la adicional tercera del Estatut

El Estado liquidará la cantidad cuando haya las condiciones financieras y presupuestarias adecuadas
El Gobierno central y el Gobierno de la Generalitat han llegado este jueves por la tarde a un acuerdo sobre los 219 millones de la adicional tercera del Estatut, referentes al año 2009 y que deben ser destinados a infraestructuras, que el Estado adeuda a Catalunya.
Después de semanas de negociaciones entre los dos gobiernos y entre el PP catalán y CiU, el Ejecutivo de Rajoy ha aceptado reconocer esta deuda así como el compromiso de liquidar dicha cantidad cuando haya las condiciones financieras y presupuestarias, teniendo en cuenta que en este momento no se puede aumentar el gasto público.

Font: La Vanguardia, 17/05/2012

El Govern aprova la compactació del primer any de reducció de jornada per cura d'un fill

Amb aquesta mesura el Govern recupera la possibilitat de compactar la reducció de jornada que havia quedat suprimida en la llei d’acompanyament dels pressupostos. La mesura pretén afavorir la conciliació entre la vida laboral i familiar i ratifica l’Acord de la Mesa General de Negociació de l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de 30 de març de 2012, aprovat per l’Administració i les organitzacions sindicals representades a la Mesa.
El Govern ha aprovat avui la possibilitat de gaudir de manera compactada del primer any de la reducció de la jornada per guarda legal d’un fill menor de sis anys. La mesura està prevista en el projecte de Decret de jornada i horaris del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat, que actualment s’està tramitant.
Amb l’objectiu d’afavorir la conciliació entre la vida laboral i familiar i dins del context pressupostari actual, el Govern ha aprovat avui la possibilitat de compactar el primer any de la reducció d’un terç o la meitat de la jornada per tenir cura d’un fill menor de sis anys, amb la percepció del 80% o 60% de les retribucions, respectivament. La Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, aprovada recentment, suprimia la reducció de jornada d’un terç amb la percepció del 100% de les retribucions, així com la possibilitat de compactar-la.
Amb el document aprovat avui, l’executiu ratifica així l’Acord de la Mesa General de Negociació de l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de 30 de març de 2012, aprovat per l’Administració i les organitzacions sindicals representades a la Mesa.

El Govern subvenciona 8TV amb 272.000 euros

billetes-de-euro-09
Altres TDT també reben subvencions però de menys quantia
El Govern ha publicat al DOGC les subvencions concedides a emissores de televisió digital terrestre (TDT), en català o aranès, d’empreses privades, per a projectes que "fomentin i consolidin l’espai català de comunicació", corresponents a l’any 2011, d’import igual o superior a 3.000 euros.
D'aquesta manera, 8TV ha rebut 212.751 euros per "aliances entre empreses del sector de la cultura i dels mitjans de comunicació". Una altra subvenció per a la televisió de Godó és de 59.823 euros pel mateix concepte. Totes dues subvencions superen els 272.000 euros.

Els ministres francesos es redueixen el sou un 30%


billetes-de-euro-09
La mesura, inclosa en el programa electoral dels socialistes, afecta també el president del país
El nou Govern francès ha fet seu això de predicar amb l'exemple. En nou Gabinet, en la primera reunió des de l'arribada a l'Elisi de François Hollande, ha pres la decisió de reduir el sou de tots els ministres i del mateix cap d'Estat un 30%. La mesura formava part del programa electoral d'Hollande i no ha trigat a posar-la en marxa.
El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, va recordar les hores prèvies al Consell de ministres que en temps de crisi és necessari l'esforç de tothom, i els primers a donar "exemple" han de ser les màximes autoritats del país. Setmanes després de ser elegit l'anterior president, Nicolas Sarkozy, el salari del cap de l'Estat va augmentar en un 170%, que va passar de 7.000 a 19.000 euros.

Font: La Vanguardia, 17/05/2012

Portugal bajará a la mitad el sueldo de los banqueros que pidan ayuda

billetes-de-euro-09
El Estado dedica 12.000 millones para recapitalizar el sector
De los 78.000 millones de euros que hace un año el BCE, el FMI y la Unión Europea acordaron prestar a Portugal para salvarla de la bancarrota, 12.000 millones estaban y están reservados para recapitalizar la maltrecha banca portuguesa. Con ciertas condiciones, eso sí. El Gobierno ya ha hecho públicas esas condiciones a fin de que a partir de este jueves, los bancos que se sometan a ellas puedan reclamar la millonaria ayuda.

dimarts, 15 de maig del 2012

Les sis mesures del govern català, pas a pas


retallades sfons
Les retallades consoliden la reducció salarial del 5% als treballadors públics.
El govern vendrà part del patrimoni públic i privatitzarà Aigües Ter Llobregat.
Es limitaran les transferències del pressupost de l'Estat a les empreses públiques.
El pla d'ajustament presentat aquest dimarts pel president de la Generalitat, Artur Mas, centra el seu focus d'acció en estalviar o “intentar estalviar” 1.500 milions d'euros mitjançant sis mesures.
1. La primera retallada es dirigeix als treballadors públics de la Generalitat, que consolidaran la reducció salarial del 5% ja anunciada. Durant el pròxim mes de juny serà del 3%, i a partir de desembre, ja arribarà al 5% final.
2. El que també patirà reduccions, seran les transferències del pressupost central a les empreses que depenen de la Generalitat, és a dir, es limitaran les aportacions a les empreses públiques i s'ajustaran les plantilles de les que siguin necessàries.
3. Les subvencions tampoc s'escaparan de la tisorada. El govern ha plantejat una reducció no lineal de subvencions que es donen des de els diferents departaments de la Generalitat.
4. La reprogramació d'algunes inversions serà una de les altres mesures que s'impartiran, on es posarà l'accent en l'aturada d'algunes que estan en marxa i en el pagament dels deutes d'anteriors infraestructures que encara són assignatures pendents.
5.La venda de part del patrimoni públic, que afectarà a les autopistes, amb el traspàs de la gestió a una empresa privada, o al cicle de l'aigua, amb la privatització d'Aigües Ter Llobregat.
6. L'aplicació de les mesures acordades pel govern central en matèries de salut, ensenyament i universitat, són dos de les últimes mesures, que segons el govern, “es sent obligat a realitzar per reduir el dèficit i alçar el valor de l'austeritat”. En aquest punt, però, Mas ha anunciat com a novetat que la Generalitat inclourà una matrícula en la Formació Professional de grau superior.

Font: El Punt Avui+, 15/05/2012

Mas anuncia reduccions en complements salarials, ajustos de plantilla i menys subvencions en el tercer paquet de retallades

retallades sfonsEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat aquest dimarts el nou paquet d'ajustos amb l'objectiu d'estalviar uns 1.500 milions d'euros. El tercer pla d'ajustos en un any i mig conté la supressió d'un 5% dels complements salarials dels treballadors públics, la reducció de plantilles en empreses públiques, la venda de patrimoni, l'eliminació de subvencions, la reprogramació d'algunes inversions en marxa i l'aplicació de les mesures del govern espanyol en salut, educació i universitats.
"Cal que el govern de la Generalitat faci un nou paquet d'ajustaments", ha dit Mas al principi de la seva compareixença al palau de la Generalitat. Aquest nou ajust, que el president ha dit que han hagut d'aplicar "imposat pels errors dels altres", es concretarà en una sèrie de mesures destinades a estalviar els 1.500 milions d'euros que exigeix el govern espanyol.

Montoro negocia amb el Govern la privatització de serveis públics

El ministre assenyala que així la Generalitat podrà presentar un programa "creïble, fiable i realista" a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera
El ministre espanyol d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha revelat aquest dilluns que el govern espanyol treballa amb la Generalitat sobre la privatització de determinats serveis públics perquè Catalunya compleixi amb l'objectiu de dèficit que marca l'Estat.

Montoro ha explicat que així el Govern podrà presentar un programa "creïble, fiable i realista" a la reunió d'aquest dijous del Consell de Política Fiscal i Financera, on l'executiu espanyol avaluarà els plans d'ajustament pressupostari de totes les comunitats autònomes.

El ministre ha assenyalat que la UE dóna "molta importància" a la reunió del Consell, ja que els "dubtes" dels mercats se centren en les finances de les autonomies.

Font: NacióDigital, 14/05/2012

15M.- El consejero catalán de Interior alaba el comportamiento de los 'indignados' y cree que se irán el martes

El consejero catalán de Interior, Felip Puig, ha alabado el comportamiento "absolutamente impecable" de los 'indignados' que se concentran en la plaza Cataluña de Barcelona desde este viernes, y se ha mostrado convencido de que la abandonarán este martes, como estaba previsto.
"Estoy seguro de que el 15 (por este martes) todos habrán asumido que la manifestación ha concluido, sino es así el 16 ya lo pensaremos", ha dicho al preguntársele en rueda de prensa si tiene previsto desalojar a los 'indignados' si decidiesen quedarse más tiempo.
"De momento los precedentes son muy buenos. Si se tuerce, no será porque haya alguien que esté deseando detener a alguno. No es el caso", ha insistido Puig, que ha considerado muy diferente la situación que se generó el año pasado con respecto a éste en que, a su juicio, han ido mejor.
Esta mejoría respecto del año pasado la ha achacado a la voluntad de los 'indignados' pero también a la actuación policial: "Yo creo que ha sido un proceso positivo y constructivo para todos. La policía saca lecciones de cada situación".
En esto, ha contribuido que los Mossos d'Esquadra han conseguido tener más canales de comunicación con los organizadores a través de la entidad Justicia i Pau, entre otras.
"Tengo la esperanza de que todo acabe como ha comenzado: Una expresión de civismo y de comportamiento absolutamente impecable por parte de todos", ha deseado.
"No lanzo las campanas al vuelo, pero este año has cosas han ido mejor", ha reconocido.

Font: EUROPAPRESS, 14/05/2012

Puig asegura que no ha aumentado la inseguridad en Alcarràs como dice el alcalde

El conseller de Interior de la Generalitat, Felip Puig (CiU), ha asegurado que "no ha habido un aumento de los delitos en Alcarràs (Lleida) en los últimos días", como sostiene el alcalde de la localidad, Miquel Serra (ERC).
"Tenemos la percepción y los indicadores de que las cosas en Alcarràs han funcionado razonablemente bien en los últimos tiempos", ha insitido Puig este lunes en una rueda de prensa en el Palau de Justícia de Barcelona, tras firmar un protocolo con FGC y el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) para agilizar el levantamiento de cadáveres de las vías.

Un jutge admet a tràmit una querella contra els Mossos per agressions i amenaces en una manifestació

El jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona ha admès a tràmit una querella contra un grup de Mossos d'Esquadra acusats d'haver pegat i amenaçat quatre joves a Barcelona durant una manifestació contra les retallades al gener, segons han informat fonts judicials a Catalunya Informació.
Els denunciants són quatre joves de Sabadell que van participar en una manifestació contra les retallades el 28 de gener d'enguany a la capital catalana.

Absueltos tres mossos acusados de tortura tras mediar en una pelea en El Prat (Barcelona)

La Audiencia de Barcelona ha absuelto a tres mossos d'Esquadra acusados por la acusación particular de un delito de torturas tras intervenir en una pelea en un centro cívico de El Prat de Llobregat (Barcelona) en abril de 2007.
En cambio, ha condenado a Farid B. a un año y seis meses de cárcel por un delito de atentado contra agente de la autoridad y otro de lesiones, mientras que, a su hermano Nasser B., una multa de 300 euros por maltrato sin causar lesiones, aunque ambos deberán indemnizar a los mossos y al centro cívico, según dicta la sentencia.

dissabte, 12 de maig del 2012

Rato cobrava 6.000 euros al dia

billetes-de-euro-09
El Govern de Rajoy li va rebaixar el sou al febrer 1,7 milions
Un informe de la Unitat de Delictes Econòmics del Cos Nacional de Policia lliurat el passat 28 d'abril al jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música apunta al presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de la institució cultural quan aquesta la presidia Fèlix Millet.
Segons informa El Periódico, el document recull que hi ha pagaments sospitosos i analitza la sortida important de diners a través de xecs i la possible existència de factures falses per emmascarar operacions presumptament fraudulentes.

La policia veu "indicis" de finançament irregular de CDC

billetes-de-euro-09
Un informe vincula el partit polític amb Fèlix Millet
Un informe de la Unitat de Delictes Econòmics del Cos Nacional de Policia lliurat el passat 28 d'abril al jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música apunta al presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de la institució cultural quan aquesta la presidia Fèlix Millet.
Segons informa El Periódico, el document recull que hi ha pagaments sospitosos i analitza la sortida important de diners a través de xecs i la possible existència de factures falses per emmascarar operacions presumptament fraudulentes.

Los abogados del 15-M mediarán con los Mossos en caso de incidentes

  • Rechazaron la propuesta policial de nombrar a interlocutores directos
  • Interior recurrió a Justícia i Pau para tratar de establecer un diálogo
Los abogados de las comisiones penal y jurídica del movimiento 'indignado' y los 'iaioflautas' serán los que mediarán con los Mossos d'Esquadra si se producen incidentes en las concentraciones en plaza Catalunya que se inician este viernes con motivo del primer aniversario del 15M.
Los Mossos d'Esquadra pidieron hace quince días a Justícia i Pau (JiP) que buscara interlocutores entre los 'indignados' que quisieran establecer comunicación con la policía catalana, aunque no encontraron a nadie, ha avanzado este Rac 1 y ha confirmado a Europa Press el director de la entidad, Eduard Ibáñez.

Els Mossos identifiquen 21 persones gràcies a la web antivàndals

Uns 200 ciutadans han aportat detalls "de qualitat" per conèixer els suposats agressors de la vaga del 29 de març
La web posada en marxa per la Generalitat per identificar a persones per actes vandàlics en la vaga general del 29 de març ha identificat 21 persones des de la seva posada en marxa, el 25 d'abril, gràcies a unes 200 aportacions ciutadanes "de qualitat" que han informat sobre alguns detalls que han permès les identificacions.
El director general de Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ha dit que algunes d'aquestes 21 persones seran detingudes i passaran a disposició judicial.
Prat ha valorat que la web ha demostrat ser "un mecanisme molt important de participació social" que els ha permès avançar de forma clara i identificar involucrats en els altercats.

Els "indignats" tornen a plaça Catalunya amb l'objectiu de recuperar l'esperit del 15-M un any després


El moviment del "indignats" torna a sortir al carrer un any després. Més de 80 ciutats espanyoles i 50 països s'han sumat a la convocatòria. Els "indignats" es reuniran novament en assemblees, en places i espais públics, per mirar de consensuar propostes alternatives al sistema econòmic i polític. Aquest dissabte es dóna el tret de sortida a quatre dies de reivindicació. Hi haurà acampada a plaça Catalunya. A la Puerta del Sol de Madrid, les concentracions seran il·legals a partir de les deu del vespre.
El moviment del 15-M posa a prova la seva vigència en el seu primer aniversari. Des d'aquest dissabte i fins dimarts, tornen a ocupar els espais públics per debatre un model alternatiu de resposta a la crisi. Proposen, entre d'altres, acabar amb les ajudes als bancs i amb la precarització del mercat del treball, aposten per prioritzar l'educació i la sanitat públiques i perquè es garanteixi el dret a l'habitatge.

divendres, 4 de maig del 2012

CCOO i UGT van rebre 51,5 milions de subvencions del Govern el 2009, el 97% del total

La Sindicatura de Comptes fa un informe on critica que alguns dels recursos s'hagin concedit de manera directa, sense concurrència d'altres organitzacions
Els sindicats catalans van rebre 53,3 milions d'euros de la Generalitat l'any 2009, segons un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. UGT i CCOO van concentrar el 97% dels recursos i van disposar de 26 i 25,5 milions d'euros, respectivament.
El document detalla que l'organisme que va atorgar el 80% de les subvencions va ser el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), principalment a plans de formació contínua.
A molta distància d'aquestes dues organitzacions, el sindicat Usoc va rebre 957.501 euros i la Intersindical Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC), 355.561,85 euros.
D'altres organismes que van concedir recursos van ser el departament de Treball (ara Empresa i Ocupació), amb 4,3 milions, l'Ajuntament de Barcelona (1,08 milions) i la Diputació de Barcelona (858.225 euros). Els departaments de Governació, d'Acció Social i l'Agència Catalana de Cooperació, també consten a la llista.

Ensenyar el "paquet" de l'Estat

comentaris v220120205_miquelsellares
Tot plegat va començar quan la vidalquadrista delegada de l'Estat a la colònia, María de los Llanos de Luna, va anunciar que volia visualitzar els cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya. Va ser llavors quan començà l'estratègia.
Primer: exhibició de cotxes de la Policia Nacional i Guàrdia Civil amb els llums encesos pels nostres carrers i carreteres. Després: el refoçament dels equips de premsa i comunicació de les policies de l'Estat, per tal de vendre als mitjans de comunicació i de cara a la galeria alguns dels operatius més o menys importants.
Però encara calia més i, aprofitant la innocència de la nostra classe política, sindical i dels grups socials actius, s'aprofità el dia 29 de març i la jornada de vaga general per fer una gran provocació, produïda per possibles mancances d'intel·ligència evidents dels "Mossos".
Quina casualitat!, amb el desplegament dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, ni un sol incident. Objectiu complet"

Felip Puig creu que amb els Mossos n'hi hauria hagut prou per blindar la reunió del BCE

En una entrevista a RAC1, el conseller d'Interior ha assegurat que el nombre de Mossos per protegir la reunió de la cúpula del BCE a Barcelona "era adequat" i opina que l'excés de policia ve de l'enviada per l'Estat
El conseller d'Interior, Felip Puig, ha explicat en una entrevista aquest matí de divendres a 'El Món a Rac1' que  el nombre de mossos d'esquadra assignat a protegir la reunió de la cúpula del Banc Central Europeu a Barcelona "era adequat". Des del seu punt de vista, a l'hora de decidir quants policies posava l'Estat per protegir aquesta trobada, "el desplegament de l'Estat ha estat molt efectiu, fins i tot des del punt de vista visual". Així, ha donat a entendre que segons les previsions i informacions de les quals disposava, "amb els Mossos n'hi hauria hagut prou" per garantir la seguretat de la cimera a la capital catalana. Critica indirectament que l'excés de policia que s'ha pogut observar als carrers de Barcelona durant la cimera del BCE es deu a una excessiva presència de Policia Nacional espanyola i de Guàrdies Civils, no de Mossos d'Esquadra.

Un macrodespliegue, cero incidentes

  • Hasta 8.000 agentes han custodiado la ciudad durante toda la jornada
  • El movimiento de 'indignados' sólo habían convocado caceroladas
  • La marcha contra las tasas universitarias ha estado rodeada en todo momento
  • Los Mossos han realizado identificaciones y registros en plena calle
20120505-macrodespliegue mmeeHasta 8.000 eran los agentes destinados a proteger a los dirigentes del Banco Central Europeo (BCE), por un lado, y la imagen internacional de Barcelona, por el otro. Dada la envergadura del evento y con el precedente de los disturbios que pusieron fin a la huelga general del 29M, el conseller de Interior, Felip Puig, tuvo que aceptar la ayuda de 3.500 hombres del Ministerio de Interior, entre policías nacionales y guardias civiles. La ciudad, desde la tarde del miércoles, estaba literalmente tomada: francotiradores, revisión de alcantarillas, pasillos policiales para trasladar a los participantes en la cumbre hasta su hotel y fronteras en alto, con el resultado de 12 detenidos y el bloqueo de la entrada a España de otras 31 personas. El balance de la jornada no puede ser más claro: ningún incidente destacable.

El secretari d'Estat d'Interior diu que Puig li va demanar el desplegament de Guàrdia Civil i Policia Nacional

La conselleria el desmenteix i insisteix que va ser el Govern central el que va imposar el dispositiu "Espanya no es podia permetre que una pedrada o un còctel molotov fessin pujar la prima de risc", afirma Ulloa
Interior contra Interior. Ministeri i Conselleria han donat aquest divendres versions contraposades sobre qui va considerar necessariel desplegament a Barcelona de milers d'agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil amb motiu de la cimera del Banc Central Europeu. El secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, ha assenyalat que va ser Felip Puig qui li va demanar aquest desplegament. “El conseller em va requerir si podíem ajudar-lo amb motiu de la cimera. I jo li vaig respondre que per descomptat”, ha assenyalat el secretari d'Estat.
No obstant, la Conselleria d'Interior en dóna una versió radicalment diferent. “No és veritat que el conseller demanés ajuda. De fet, els Mossos podrien haver assumit sols tot el desplegament”, han insistit aquest matí fonts de la conselleria, que han assegurat que els Mossos mantindran l'estat d'alerta davant les pròximes mobilitzacions dels indignats, previstes per al 12 de maig, i les possibles celebracions de la Copa del Rei.

El desplegament dels Mossos pel BCE ha costat 500.000 euros

retallades sfons El conseller Puig defensa l'operatiu del Govern i insinua que Policia Nacional i Guàrdia Civil no eren necessàries
El conseller d'Interior, Felip Puig, ha xifrat aquest divendres entre 400.000 i 500.000 euros el cost que ha suposat per a les arques de la Generalitat el desplegament dels Mossos d'Esquadra amb motiu de la cimera del Banc Central Europeu que va tenir lloc dijous a Barcelona.

dimecres, 2 de maig del 2012

Retallada als funcionaris de baixa

Ortega reconeix que no es pot comprometre a mantenir el 100% del sou durant els 3 primers mesos de la incapacitat temporal. La vicepresidenta confirma que "segurament" s'imposa una rebaixa del 2% del salari anual dels treballadors públics en la nòmina del desembre
Si finalment, el pla d'ajustos de Mariano Rajoy tira endavant els funcionaris de Catalunya podrien ser, de nou, les primeres víctimes. Així ho ha reconegut la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que ha admès aquest matí que el Govern albira que haurà de reduir el sou als funcionaris que estiguin de baixa i la rebaixa de sou d'un 2% anual concentrada en una retallada durant la paga extraordinària de Nadal.

Segons ha explicat Ortega, l'executiu espanyol planteja que els treballadors públics no percebin el salari íntegre durant els tres primers mesos de la baixa, com ocorria fins ara. Aquesta mesura és una llei bàsica, ha dit, que afectaria tant els funcionaris de l'Estat com els de l'administració catalana, i el Govern no es pot comprometre a mantenir el 100% del sou als seus treballadors en aquest període de temps.

La decisió és seria una traducció pràctica del Programa d'Estabilitat Pressupostària 2012-2015 que l'executiu espanyol ha presentat a Brussel·les.

Nova retallada de sou
En la seva compareixença a la comissió d'Afers Institucionals d'aquests matí a la cambra catalana, la vicepresidenta ha reiterat que "segurament" i donat que els pressupostos de l'Estat no preveuen un ajust en el salari dels treballadors públics, hi haurà una nova retallada en el sou dels funcionaris de la Generalitat, tal i com ja va avançar el president Mas. Aquesta es concretaria en un 2% del sou anual i s'aplicaria a la nòmina del desembre.

Ortega ha justificat aquesta mesura així com el pla de mobilitat dels funcionaris per la necessitat de reduir la despesa pública, racionalitzar l'administració pública, i fer-la més eficient. Per això, ha dit, s'han hagut de prendre decisions que només afectaran temporalment als treballadors públics. És el cas de la reducció de la retribució i la suspensió del tiquet menjador o les aportacions als plans de pensions. Però també s'han empres reformes estructurals que pretenen, ha dit, racionalitzar l'administració.

I les tisores encara belluguen
Ortega ha dit que l'executiu català tampoc es pot comprometre a no fer cap retallada addicional després de l'ajust que ha anunciat el govern espanyol. Tot i això, ha insistit en què, en el cas de la funció pública, els ajustos han estat "molt contundents" i l'objectiu és mantenir el màxim nombre de llocs de treball possible.

Font: NacióDigital, 02/05/2012

Desplaçaments a BCN per la cimera del BCE (II)




dimarts, 1 de maig del 2012

El govern espanyol estudia rebaixar el salari dels funcionaris que estiguin de baixa

retallades sfons
És una de les mesures d'un pla que l'executiu de Mariano Rajoy ha enviat a Brussel·les
L'objectiu és estalviar diners i acabar amb l'absentisme laboral a l'administració pública
El govern espanyol estudia aprovar aquest any un pla contra l'absentisme dels funcionaris, que inclouria que aquests no cobrin el seu salari íntegre durant els primers 90 dies de baixa per incapacitat temporal, tal com fixa el règim especial de la Seguretat Social dels funcionaris civils de l'Estat. El Programa d'Estabilitat 2012-2015 que el govern de Mariano Rajoy ha enviat a Brussel·les indica que aquesta és una de les mesures que s'aprovaran aquest any per estalviar despeses a l'administració.

La Ertzaintza inicia una huelga de multas contra los recortes salariales a los agentes

  • La acordaron todos los sindicatos el pasado 17 de abril.
  • Es una campaña "a favor de la información vial".
Los agentes de la Ertzaintza están llamados desde este martes por parte de los sindicatos a poner en marcha una campaña "a favor de la información vial" entre los ciudadanos, que se traduciría en una especie de "huelga de multas" en rechazo a las políticas de recorte aplicadas a los policías.
Según han recordado fuentes sindicales, el desarrollo de dicha campaña fue acordada en la reunión mantenida el pasado 17 de abril por los sindicatos de la Ertzaintza Erne, ELA, Esan, Sipe y Euspel como medida de presión dirigida al departamento vasco de Interior en rechazo a los ajustes aplicados.

Descoberts 'secretes' dels Mossos

Anticapitalistes escridassen els agents a la manifestació alternativa.
Agents de paisà de Mossos d'Esquadra, que eren a la manifestació alternativa per l'1 de maig, han estat descoberts pels manifestants.
Aquesta circunstància ha provocat que els policies fossin escridassats per les persones que han acudit a la concentración convocada per col·lectius anticapitalistes i d'indignats.
Els agents de la policia catalana han escoltat crits de "fora, fora" o "secreta, idiota, te crees que no se nota". Els Mossos d'Esquadra també han estat gravats per càmeres i mòbils dels manifestants mentre tractaven d'allunyar-se amb discreció.

Font: eNotícies, 01/05/201