Crida de Vidal-Quadras a la Guàrdia Civil

Manifestà: "La vicepresidenta del Govern, a part del Tribunal Constitucional, que vagi preparant a un general de brigada de la Guàrdia Civil, perquè si no... [...] El general de brigada, que jo esmentava abans, pren el poder dels Mossos. I ja està."

Proposa "l'ús legítim de la coacció" i que "la Delegació del Govern espanyol prengui el poder a Catalunya"

L'eurodiputat del PP, Aleix Vidal-Quadras, ha manifestat a Intereconomía que "el Tribunal Constitucional s'oposarà a qualsevol acte que es faci contra la Constitució. Només hi ha un problema: la Generalitat de Catalunya, governada pels nacionalistes, les sentències judicials les ignora".

"La vicepresidenta del Govern, a part del Tribunal Constitucional, que vagi preparant a un general de brigada de la Guàrdia Civil, perquè si no... Les coses s'han de parlar clarament. El referèndum convocat és il·legal. Una institució del Govern espanyol, el Parlament de Catalunya, ha pres una decisió contra l'ordenament vigent", ha indicat.

Puig assegura que els Mossos estaran «al servei del país»

El conseller d'Interior considera que defensaran el que els catalans decideixin democràticament.

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha assegurat aquest divendres que la policia de Catalunya, que conformen els Mossos d'Esquadra i les policies locals, estarà "al servei del país i de les seves institucions", en aquests moments de "transició nacional", i de tot allò que els catalans decideixin democràticament i legítima com a poble. Durant l'acte de lliurament de les medalles d'honor de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Puig ha volgut ser clar i ha reafirmat que el sistema policial català el formen els Mossos i les policies locals, tot i que ha admès que ara compten amb la màxima col·laboració de la Guàrdia Civil i la policia estatal.

La supresión de la paga de Navidad ahorrará este año 5.210 millones a las tres Administraciones

Este miércoles se reúnen representantes del Ministerio de Hacienda y los sindicatos de los empleados públicos

El presidente de CSI-F, Miguel Borra, ha declarado que, aunque no quiere adelantar acontecimientos sobre lo que ocurrirá mañana, "no le gusta la música que está sonando".

La decisión del Gobierno central de suprimir la paga extra de Navidad a todos los empleados públicos de España ahorrará este año 5.210,1 millones de euros al Estado, comunidades autónomas y corporaciones locales.

El Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas ha convocado este miércoles, a las 17.30 horas, la Mesa General de Negociación de las Administraciones Públicas, en la que están presentes los sindicatos de los empleados públicos, para informarles sobre las líneas generales de los próximos Presupuestos del Estado.

En dicho encuentro se aclarará, entre otras cosas, qué pasará con el sueldo de los empleados públicos en 2013, que lleva congelado dos años, y también con la paga extra de Navidad, que este año ha sido suprimida, pero que, por las explicaciones que están dando algunos miembros del Gobierno, sí podrá cobrarse la correspondiente al próximo ejercicio.

Beteta deja caer que los funcionarios sí tendrán la paga extra de Navidad en 2013

El secretario de Estado de Administraciones Públicas recuerda las palabras de Rajoy que apuntaban hacia una medida temporal

El secretario de Estado de Administraciones Públicas, Antonio Beteta, ha dado a entender hoy que los empleados públicos sí tendrán paga extraordinaria de Navidad en 2013 después de verla suprimida este año.

Lo cierto es que esta medida estaba pensada únicamente para 2012 y, a la luz de las palabras de Beteta, parece que el Gobierno va a mantener este compromiso pese a su intención de seguir haciendo recortes para reducir el déficit público.

Beteta, en declaraciones a Telemadrid recogidas por EP, ha señalado que será en los Presupuestos Generales del Estado para 2013 donde se concrete esta cuestión, pero ha precisado que el jefe del Ejecutivo, Mariano Rajoy, ya apuntó que se trataba de una medida temporal. "Cuando el presidente del Gobierno dijo que era por un año, sabía muy bien lo que decía. Creo que ya he dicho bastante", ha afirmado Beteta.

HAN INGRESSAT EL F.A.S!!

FINALMENT, la Conselleria va donar l'ordre de fer efectiu l'ingrés dels imports del FAS corresponents a l'any 2010, que s'havia anat endarrerint amb excuses increïbles com errors en el repartiment de les quantitats entre els diferents conceptes de les ajudes, error informàtics etc, i després que se'ns digués que els rebríem la primera quinzena de juny de 2012.

Les trucades als responsables d'efectuar les gestions per fer efectiu els ajuts han sigut constants i freqüents per la nostra part, però la pressió de totes les forces sindicals, ha forçat l'Administració a donar compliment al FAS.

23 de setembre de 2012

Sobre les baixes mèdiques

ACORD DEDUCCIONS PER INCAPACITATS TEMPORALS

S'ha arribat a un acord pel que fa a les baixes per incapacitat temporals comunes, les quals queden de la següent manera:

COM ERA D'ESPERAR, S'APLICARÀ EL MÀXIM DEL RANG PER A CADA UNA DE LES DEDUCCIONS.

IT CC (INCAPACITAT TEMPORAL PER CONTINGÈNCIA COMUNA)

 - DEL DIA 1 AL 3 ES PERCEBRÀ EL 50%.

 - DEL DIA 4 AL 21 ES PERCEBRÀ EL 75%.

 - DEL DIA 21 EN ENDAVANT ES PERCEBRÀ EL 100%.

Es a dir, a partir del dia 21 es rebrà el 100% del sou durant la resta de la baixa mèdica.

IT CP (INCAPACITAT TEMPORAL PER CONTINGÈNCIA PROFESSIONAL)

 - ES PERCEBRÀ EL 100% DES DEL PRIMER DIA.

Us continuarem informant.

14 sindicats catalans de serveis públics constitueixen la Plataforma Sindical Unitària

Els sindicats UGT, CCOO, IAC, CSIF, USOC, Metges de Catalunya, SATSE, USAE, SAC, CSC, STAJ, ASPEC, GESTHA i ANPE han constituït la Plataforma Sindical Unitària per fer una acció conjunta en contra de les retallades de la Generalitat i el Govern espanyol.

Segons ha informat UGT en un comunicat, l'objectiu de la plataforma és donar resposta a la "brutal agressió" sobre els empleats públics i fer una acció sindical conjunta i convocar mobilitzacions i les mesures de pressió que es considerin oportunes.

Los empleados públicos quieren su paga extra de Navidad

Los sindicatos de funcionarios han convocado para este miércoles, 12 de septiembre, una "jornada de lucha" a nivel nacional en el sector público para protestar contra los recortes aprobados por el Gobierno, entre los que se encuentra la eliminación de la paga extraordinaria de Navidad.

Tras la acción está la Plataforma Sindical y de Asociaciones Profesionales de Empleados Públicos, formada por más de una veintena de organizaciones como CCOO, UGT, CSI-F, USO, sindicatos de policía (como CEP y SUP) y la Guardia Civil (AEGC o AUGC), de la enseñanza (como ANPE), de la sanidad (como Satse) y de Justicia (ATAJ), entre otros.

Se realizarán convocatorias en todas las provincias y centros de trabajo. En el caso de Madrid, la protesta tendrá lugar en Nuevos Ministerios.

Con la convocatoria del día 12 de septiembre se pretenden reforzar las concentraciones en los centros de trabajo, desde hospitales y centros de enseñanza hasta organismo dependientes de la administración estatal, que se han llevado a cabo en las últimas semanas.

Font: sueldospublicos.com

El Govern donarà carta legal als sometents

Seran regulats com a col·laboració ciutadana amb la policia autonòmica

Malgrat la polèmica que han aixecat, el conseller d'Interior, Felip Puig, no farà marxa enrere en el seu aval als sometents. No només no els retirarà el vistiplau que ha permès des de principis d'aquest any la posada en marxa de patrulles veïnals en diversos municipis agrícoles, sobretot de Lleida, sinó que té previst incloure'ls a la llei que regularà les diferents formes de col·laboració ciutadana amb els Mossos d'Esquadra, segons assenyalen fonts del departament.

Si es compleix el calendari previst, abans de finals d'any el Parlament rebrà de la Conselleria d'Interior el projecte de llei de policia de Catalunya. La futura norma, a més de dissenyar el mapa policial català, regularà de forma legal l'existència dels sometents, dels quals Alcarràs (Segrià) va ser municipi pioner.

Font: El Periódico, 11/09/2012

¿Nos quiere rescatar el Ministerio del Interior?

Opinió: Jordi Samsó Huerta
ExDirector General de Seguretat Ciutadana

Las recientes iniciativas de algunos ayuntamientos, amparándose en la necesidad de mejorar la seguridad, de pedir al Ministerio del Interior que vuelva la presencia de la Policía Nacional y la Guardia Civil a nuestras calles, nos debe hacer reflexionar sobre si existen razones jurídicas, si técnicamente es conveniente y necesario y si las motivaciones políticas son claras. Desde un punto de vista jurídico, el modelo de seguridad de Catalunya es homologable a uno federal que solo puede funcionar si las competencias de cada Administración y de cada cuerpo son respetadas. Todas las fuerzas políticas del Parlament lo consensuaron, PP incluido.

Puig acusa el PP d'interposar-se en les competències dels Mossos

El conseller va telefonar a Sánchez Camacho i li va exigir el final de les mocions per a la tornada del CNP

Castelldefels va muntar patrullatges conjunts i un regidor de Sant Boi va reclamar l'enviament d'agents estatals

La decisió de l'Ajuntament de Castelldefels, governat pel Partit Popular (PP), d'organitzar un patrullatge conjunt de seguretat ciutadana entre la seva policia local i el Cos Nacional de Policia (CNP) per combatre el 'top manta' ha indignat la Conselleria d'Interior. I no només perquè des de l'ajuntament es posés en dubte la reputació dels Mossos dient que als manters els fan més por els policies nacionals. Fonts del departament de Felip Puig consideren que el dispositiu de Castelldefels, que se suma a un intent de desplegament de policies nacionals a Sant Boi, impulsada també pel PP, és "una inadmissible invasió en les competències de la policia autonòmica" i expressen la seva convicció que s'emmarca en una ofensiva per desprestigiar el model policial català.

Font: El Periodico, 10/09/2012

Permís BTP

Mas-Colell pronostica que el 2013 seran necessàries més retallades

El conseller d'Economia insinua que Catalunya demanarà un crèdit si el rescat no arriba aquest mes

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha demanat aquest dilluns al Govern central que articuli "un sistema pont" perquè la Generalitat pugui disposar aquest setembre del préstec del Fons de Liquiditat Autonòmic i ha avançat que "tot apunta" que el 2013 hi haurà més ajustos i retallades a Catalunya. "Tot apunta cap a aquesta direcció", però que al final tot dependrà de l'exigència en la reducció del dèficit imposada per a l'any que ve.

En declaracions a TV-3, Mas-Colell s'ha mostrat preocupat per la possibilitat que la Generalitat no tingui accés aquest mes als fons sol·licitats, ja que aquest recurs financer encara no està activat.

Hisenda estudiarà el «crèdit pont» que demana Mas-Colell

El govern espanyol reitera que no deixarà caure cap comunitat i que el fons arribarà "en dies o setmanes"

El Ministeri d'Hisenda assegura que "estudiarà" la petició de "crèdit pont" que ha fet el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, perquè la Generalitat pugui disposar de recursos aquest mateix setembre mentre no s'aplica el Fons de Liquiditat Autonòmic, malgrat que recorden que aquest mecanisme ha d'entrar en funcionament en "dies o setmanes", tal com va apuntar la setmana passada el titular d'Economia, Luis de Guindos. Fonts del Ministeri reiteren que no es deixarà caure cap comunitat, tal com ha apuntat en diverses ocasions el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Mas-Colell demana un crèdit pont si el Fons de Liquiditat no està a punt aquest mes

El Fons de Liquiditat al qual recorrerà Catalunya per fer front als pagaments immediats preocupa el govern.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat amoïnat pel fet que el govern espanyol encara no tingui enllestit el mecanisme que l'ha de fer possible. En una entrevista a "Els matins" de TV3, ha afirmat que si no està llest aquest mes de setembre, caldria trobar un mecanisme pont, com ara crèdits a curt termini, perquè la Generalitat no tingui problemes de tresoreria. Tot i reconèixer que la lletra petita d'aquest fons encara no la coneix, ha assegurat que acabarà el 31 de desembre.

La crisis fuerza a algunos ayuntamientos a asociar sus policías

Los consistorios unen cuerpos policiales para que actúen en cualquiera de sus pueblos 

Las uniones, autorizadas por Interior, persiguen ahorrar en horas extras y optimizar los recursos

Las partidas de sanidad y seguridad, es decir, de médicos y policías y las infraestructuras necesarias para que estos actúen, son algunos de los capítulos que más dinero consumen de los presupuestos públicos. Las vacas son ahora flacas. Catalunya tiene ya ayuntamientos que para ahorrar dinero en seguridad han empezado a asociar sus servicios de policía local. En algunos casos, quiere hacerse de la necesidad virtud y se dice que con esta estrecha colaboración de varias policías locales se llegará incluso a mejorar el servicio. El tiempo lo dirá. Las experiencias habidas son muy recientes. Los primeros municipios que han conseguido la autorización del Departament d'Interior son Santa Maria de Palautordera y Sant Esteve de Palautordera. Por lo pronto, su convenio fija esta colaboración durante todo un año y circunscrito a las noches de los fines de semana, salvo excepciones referidas a actos populosos o fiestas mayores, como la que vive ahora Sant Esteve.

Jo recolzo als mossos

30/08/2012

Manuel Fernando González

Els mossos han fet arribar al nostre diari les queixes per les penalitats a les que estan sotmesos en el seu treball del dia a dia. Un que no és "precisament un entusiasta defensor de la policia, perquè els periodistes de la meva generació i els polis mai anaven amics, i si l'eren, malament assumpte, no vol desaprofitar l'ocasió per recolzar a els qui han de defensar la nostra seguretat, exigint a els qui se'ls omple la boca de paraules com a pàtria i independència, que facin honor al que prediquen, dotant dels mitjans més elementals als nostres mossos i de pas atendre a les seves justes reivindicacions. Una policia democràtica solament podrà ser-ho si pot treballar amb dignitat i rebre el salari que li correspon, sinó para quin hem fet tan llarg viatge des dels sordidos calabossos franquistes de Via Layetana a les modernes comissàries desplegades per tot el territori català, que sempre van ser reivindicades per la ciutadania, que segueix, malgrat les polèmiques deslligades en l'últim any, donant la seva confiança i afecte als seus mossos?. Asi que, Conseller Puig, menys frases per a la galeria i més atenció a els qui són indespensables per a la convivència i seguretat de tots els catalans, perquè si no és capaç de fer-ho així, millor que demani el relleu. És el just.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat

Cosidó augura una igualación salarial entre cuerpos policiales

IGUALTAT: AIXÒ SUPOSA QUE ALS COSSOS ESTATALS ELS EQUIPARAN AMB NOSALTRES EN ALLÒ QUE PUGUI EMPITJORAR LES SEVES CONDICIONS LABORALS I A NOSALTRES ENS EQUIPARARAN AMB ELLS EN ALLÒ QUE EN PUGUI EMPITJORAR ELS NOSTRES DRETS LABORALS.

El Director de la Policía ha evitado referirse a las mejoras sociales de las que disfrutan el Cuerpo Nacional de Policía -jubilación a los 57 años- y sobre si hay posibilidad de hacerla extensiva al resto de cuerpos policiales

El Director General de la Policía, Ignacio Cosidó, cree que se van a reducir las diferencias salariales que existen desde hace años entre los agentes de la Policía Nacional y la Guardia Civil respecto al resto de cuerpos policiales autonómicos y locales. No obstante, Cosidó augura que esa igualación no se va a producir por un incremento de salario para los miembros de las fuerzas de Seguridad del Estado, sino porque cree que el resto de administraciones tendrán que pagar menos a sus agentes autonómicos y locales que actualmente tienen sueldos superiores.

Homs alerta que si els diners del rescat no arriben al setembre Catalunya tindrà "un problema majúscul"

"NO CALDRAN, PER TANT, MÉS RETALLADES" 

En declaracions a RAC1, el portaveu del Govern diu que està convençut que Rajoy "no aprofitarà les circumstàncies" per imposar "condicions complementàries".

El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que Mariano Rajoy no aprofitarà el rescat a Catalunya per imposar "condicions complementàries". "No aprofitaran per anar més enllà", ha dit en una entrevista a RAC1. Sí que ha admès en un altre moment de l'entrevista que "qualsevol que et deixa diners et posa condicions".

"Condicions n'hi ha, la reflexió [d'ahir] era que no s'aprofitessin les circumstàncies per imposar condicions complementàries", ha dit. "Penso i pensem que no hi seran, que no aprofitaran aquest context per anar més enllà de la gestió de la tresoreria i la liquiditat", ha afegit.

Catalunya demana un rescat "sense condicions"

El Govern català anuncia la seva petició d'adhesió al fons de liquiditat

L'Executiu sol·licitarà 5.023 milions euros per afrontar els pressupostos i els venciments de deute

Homs defensa que les condicions "no poden ser altres que els plans d'ajust ja aprovats"

El Govern català ha anunciat aquest dimarts la seva sol·licitud formal de ajuda al fons de liquiditat autonòmic del Ministeri d'Hisenda. La precària situació de les arques de la Generalitat ha portat l'Executiu català a no demorar més la sol·licitud d'aquest mecanisme malgrat que no es coneixen totes les obligacions que comportarà el rescat. En tot cas, “les condicions no poden ser altres que complir amb els plans d'ajust que ja estan aprovats i no seguir contrapartides polítiques“, ha explicat el portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després de les vacances d'estiu.

El portaveu de l'Executiu ha confirmat que se sol·licitaran 5.023 milions d'euros per afrontar els pressupostos i els venciments previstos per a l'últim trimestre de l'any.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja havia manifestat en diverses ocasions que la Generalitat necessita liquiditat i que era pràcticament inevitable que s'hagi de recórrer al fons creat pel Govern central. Amb ell s'intentarà suavitzar el deute que acumulen les arques públiques catalanes (uns 42.000 milions d'euros) i sufragar part dels venciments corresponents al segon semestre d'aquest any (5.775 milions).

El Govern assegura no estar disposat que aquesta sol·licitud del fons de liquiditat impliqui una sèrie de contrapartides i obligacions que vinguin fixades des de Madrid i afectin l'autogovern. “Es tracta dels diners dels catalans. No hem de donar les gràcies”, ha proclamat Homs. “Ningú li escriu el guió a Catalunya”, va advertir al juliol Mas-Colell, malgrat admetre seguidament que la petició del rescat sí que implicaria la necessitat d'aplicar nous ajustos econòmics.

Font: El Periódico, 28/08/2012

Què és i què suposa acollir-se al fons de liquiditat autonòmic?

El reial decret llei 21/2012, de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en l'àmbit financer crea un mecanisme de suport a la liquiditat de les comunitats autònomes, de caràcter temporal i voluntari, que permetrà atendre les necessitats financeres de les autonomies.

Per necessitats financeres s'entenen els venciments del deute públic de les comunitats i les quantitats addicionals necessàries per finançar l'endeutament. En concret:

a) Els venciments corresponents als valors emesos.
b) Els venciments de préstecs concedits per institucions europees de les quals Espanya sigui membre.
c) Les operacions que no puguin ser refinançades o renovades per les comunitats autònomes respectant el criteri de prudència financera definit per Resolució de la Secretaria General del Tresor i Política Financera.
d) Les necessitats de finançament del dèficit públic.

Catalunya paga el seu propi rescat, diu Niño Becerra

L'economista Santiago Niño Becerra ha titllat de "rara" la petició de Catalunya d'accedir al fons de liquiditat perquè es tracta de demanar diners que prèviament ha pagat la Generalitat amb escreix. En un tuit l'economista ha resumit la situació en la mateixa línia que defensa la Generalitat, és a dir, que mentr Catalunya paga més de 16.000 milions d'euros en impostos que no retornen, ara la demanada és només de 5.000 milions, que ja han sortit prèviament dels diners dels catalans.

Font: NacióDigital, 28/08/2012

El govern basc no es planteja treure la paga extra als funcionaris

El govern basc "no contempla" la possibilitat d'haver de treure la paga extra de Nadal als funcionaris aprovada pel govern espanyol. Així ho ha explicat avui la portaveu de l'executiu basc, Idoia Mendia, en què ha assegurat que no hi ha sobre la taula "cap minoració salarial a curt termini".

Mendia ha recordat que el lehendakari, Patxi López, va recórrer al Tribunal Constitucional espanyol (TC) l'eliminació de la paga extra de Nadal, considerant-la una mesura que "envaeix" les competències basques. Paral·lelament, ha explicat que està negociant amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, algun tipus d'acord "per evitar aquesta invasió competencial".

Font: NacióDigital, 28/08/2012

Los diputados cobran la indemnización de agosto pese a que el Congreso solo ha abierto hoy

Posada asume la responsabilidad de que la Cámara se haya reunido solo este martes.

La Diputación Permanente del Congreso  se ha reunido este martes a solo tres días de la reanudación de la actividad ordinaria de la Cámara. Los diputados perciben 12 pagas al año en concepto de indemnización para costear los gastos de manutención y alojamiento que se deriban de su trabajo legislativo en la capital de España. La cantidad está exenta de tributación, es decir, libre de impuestos:

• 1.823,86 euros al mes (21.886,32 anuales) para los diputados de circunscripciones distintas a Madrid.
• 870,56 euros (10.446,72 anuales) para los electos por Madrid.

Es decir, muchos diputados, y también la mayoría de senadores, van a cobrar íntegramente la indemnización sin haber tenido que sufragar coste alguno en la ciudad ya que se encontraban de vacaciones o en su lugar de residencia habitual.

El consum privat es va enfonsar l'1% en el segon trimestre per la caiguda dels salaris

I QUE ESPERAVEN?. ARA NOMÉS CAL ESPERAR LA PUJADA DE L'IVA PER CONFIRMAR QUE SI, QUE EL CONSUM ESTÀ CAIENT I HO TORNARÀ FER.

La remuneració dels assalariats va caure el 3,9% mentre que els beneficis de les empreses va pujar el 3,4%

El producte interior brut (PIB) va retrocedir el 0,4% en el segon trimestre de l'any en relació amb el primer, tal com va avançar l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a finals de juliol. Segons les dades difoses avui per l'INE, el retrocés (el quart consecutiu de l'economia espanyola) és conseqüència, sobretot, de la caiguda del consum privat, l'evolució del qual va passar d'un augment trimestral del 0,4% en el primer a una taxa negativa de l'1% en el segon com a conseqüència, sobretot, de la caiguda de l'evolució dels salaris.

La remuneració dels salaris va caure el 3,9% en el segon trimestre (davant el -2,5% del primer) com a conseqüència tant del retrocés en el nombre de persones assalariade (passa del -4% al 5,1%) com de la desacceleració en dues dècimes en la remuneració mitjana per assalariat (de l'1,5% a l'1,3%).

La retallada de la paga extra i la liberalització d'horaris aprovades per Rajoy, inconstitucionals

El Consell de Garanties considera que algunes de les mesures aprovades pel govern espanyol el 13 de juliol són antiestatutàries i assenyala que envaeix competències de la Generalitat

El Consell de Garanties Estatutàries considera inconstitucional i antiestatutària la retallada de la paga extra de Nadal aprovada pel govern espanyol el 13 de juliol, així com altres mesures que contenia el mateix decret sobre liberalització d'horaris comercials i Llei de Dependència. A petició del Govern i del PSC, el dictamen alerta que l'Estat no deixa marge a la Generalitat per actuar concretant “minuciosament” com ha d'efectuar la retallada salarial.

La norma també és invasiva pel que fa a l'establiment de l'horari d'obertura dels comerços i l'obertura diumenges i festius. En matèria de dependència, rebutja que l'Estat fixi la quantitat de les ajudes sense comptar amb les comunitats.

Font: El Punt Avui+, 28/08/2012

Retallades en diputats i senadors

Si diputados y senadores donaran 600 euros al mes se podrían costear proyectos por valor de 17,74 millones en una legislatura

El diputado de Izquierda Unida, Cayo Lara, reconoce que dona 600 euros a ONG´s mensualmente.

Hace algunos días, el diputado de Izquierda Unida, Cayo Lara, reconocía en Twitter que donaba todos los meses 600 euros de su sueldo a organizaciones no gubernamentales además de aportar mil euros mensuales al partido.

Si hacemos cálculos con los 350 diputados del Congreso y los 266 senadores obtenemos cifras sustanciosas para llevar a cabo proyectos relacionados no solo con la caridad en España o en otros países que lo necesitan, sino también para apuntalar las maltrechas prestaciones sociales que se han deteriorado tras los recortes de los Gobiernos del PSOE, antes y del Partido Popular, ahora. El Ejecutivo de Rajoy intenta hacer frente a la crisis económica aplicando unas medidas que jamás se atrevió a plasmar en su programa electoral.

Si un diputado dona 600 euros todos los meses de su salario, al cabo del año (12 meses) ofrece 7.200 euros. Si la acción la repitieran todos los parlamentarios, estaríamos hablando de 2.520.000 euros.

	1 MES	1 AÑO	1 LEGISLATURA
1 DIPUTADO	600 €	7.200 €	28.800 €
350 DIPUTADOS	210.000 €	2.252.000 €	10.080.000 €
1 SENADOR	600 €	7.200 €	28.800 €
266 SENADORES	159.600 €	1.915.200 €	7.660.800 €

Inconstitucionalitat de la jornada de 37'5 hores

Les 37,5 hores de jornada del personal públic, inconstitucionals i antiestatutàries

El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat que el pressupost de l'estat del 2012 envaeix competències de la Generalitat en matèria de funció pública. Considera inconstitucional i antiestatutària una disposició addicional, la 71, que estableix en 37,5 hores la jornada del personal públic.

Per unanimitat, el Consell creu que aquesta disposició no troba empara en l'article 149.1 de la constitució espanyola i vulnera les competències de la Generalitat de l'article 136.a de l'estatut. El dictamen remarca que la quantificació de la jornada 'entra de ple en el poder d'autoorganització que correspon a cada administració com a instrument per a la millor organització del compliment de les seves funcions'.

De la seva banda, CCOO portarà al Constitucional la pretensió de PP-PSOE-CiU de robar la paga extra tant als funcionaris com al personal laboral de les empreses públiques, com Correus, pel que està recollint les dades dels afiliats a fin de presentar una demanda massiva.

Font: Sirius, 24/08/2012

El conseller diu que no enviarà els Mossos a actuar "contra qui porti estelades als camps".

"Jo l'he tingut penjada en més d'una ocasió a casa", ha dit.

El conseller d'Interior, Felip Puig, s'ha posat al costat de l'Ajuntament de Barcelona, i ha dit que quan hi hagi esdeveniments esportius "en horaris absurds", com el partit entre el Barça i el Reial Madrid de dijous a la nit, "els organitzadors haurien de pagar els serveis extres", com l'ampliació de l'horari de metro, que l'Ajuntament de Barcelona ha calculat que costaria 30.000 euros per hora.

Puig creu que s'ha d'aplicar el concepte "pagar per fer ús", cosa que vol dir "destinar una part de la riquesa que generen aquests esdeveniments a pagar els serveis públics extres que requereixen".

Estelades al camp

Pel que fa a la presència d'estelades al Camp Nou, que dijous va ser força massiva, el conseller ha dit que "no tinc cap intenció que els Mossos actuïn contra les estelades", en referència a les afirmacions del ministeri de l'Interior segons les quals l'exhibició de símbols independentistes provocava "reaccions adverses i violentes" en esdeveniments esportius.

El conseller ha dit, a més, que "jo n'he tingut a casa més d'una vegada" i "enlloc està escric que una bandera estelada generi reaccions violentes".

Font: Ara, 24/08/2012

La Generalitat preveu afrontar amb normalitat els seus pagaments aquest mes

El Govern es vol posar al dia amb els deutes pendents del juliol i exigeix la posada en marxa del Fons de Liquiditat Autonòmica

El Govern, que al juliol va haver d'ajornar el pagament de concerts educatius, sanitaris i socials per problemes de liquiditat, preveu afrontar amb normalitat els seus pagaments aquest mes, segons fonts del departament d'Economia consultades per Efe. L'executiu català estudiarà al setembre com posar-se al dia en el pagament d'aquests deutes, la xifra dels quals no ha quantificat, però a la vegada exigeix la posada en marxa del Fons de Liquiditat Autonòmic per pal·liar les seves tensions de tresoreria. L'executiu que presideix Artur Mas té previst sol·licitar l'adhesió a aquest fons dimarts, en la seva primera reunió després de les vacances d'estiu, segons han assegurat en les últimes setmanes diversos consellers, però el Govern encara no coneix tots els detalls i les condicions d'aquest fons, per la qual cosa no és descartable que la petició formal es pugui demorar.

Cataluña garantiza a sus funcionarios que cobrarán la nómina de septiembre

Así lo asegura el consejero de Bienestar Social y Familia de la Generalitat, Josep Lluís Cleries.

Afirma que antes de que acabe agosto abonará los conciertos que adeuda.

El consejero de Bienestar Social y Familia de la Generalitat, Josep Lluís Cleries, ha lanzado un mensaje de tranquilidad a los funcionarios respecto al cobro de la nómina completa del mes de septiembre y ha reiterado que, pese a los problemas de liquidez del Govern, antes de que acabe agosto abonará los conciertos que adeuda.

En declaraciones a Rac1 recogidas por Europa Press, Cleries ha señalado "que los funcionarios estén tranquilos, las cosas que se hagan se hablarán, pero no hay nada previsto" en este sentido.

De esta forma, ha respondido a la información que avanza La Razón sobre que el Govern no descarta un posible recorte del 25% de la nómina de septiembre de los funcionarios, que les sería abonada posteriormente, con el fin de ganar liquidez el mes de septiembre.

Además, Cleries ha garantizado el pago de las facturas al sector social concertado a finales de este mes de agosto, "si no hay ningún contratiempo de última hora", después de la suspensión del pago de 70 millones de euros de julio debido a las dificultades de tesorería del Govern.

Ha lanzado un mensaje de tranquilidad al sector porque, pese a la delicada situación financiera de la Generalitat, en este año y medio han crecido a 150.000 los beneficiarios por la ley de dependencia y se trabaja en una ley propia de autonomía personal, de voluntariado y de accesibilidad.

"Sufrimos una asfixia fiscal de 45 millones de euros que cada día se van al Estado y no vuelven, y por ello reclamamos el pacto fiscal", ha insistido Cleries.

Font: 20minutos, 21/08/2012

Cataluña pedirá un anticipo al Gobierno para evitar el colapso

Busca recursos para poder pagar los conciertos con hospitales

La vicepresidenta del gobierno de la Generalitat, Joana Ortega, anunció que el día 28 de agosto el gobierno catalán aprobará en la reunión ordinaria del ejecutivo la solicitud la ayuda del Fondo de Liquidez Autonómica. En otras palabras, que la Generalitat recurrirá al socorro del Estado para hacer frente a sus compromisos de deuda y los bonos patrióticos.
Sin embargo, fuentes de la Generalitat aseguran que con esto no será suficiente porque tiene compromisos perentorios de pagos a los que no puede hacer frente. Por eso, no se descarta que el Gobierno catalán solicite a Rajoy un anticipo que le permita tener recursos de forma inminente. Las fuentes consultadas no ocultan que la Generalitat está en una situación de colapso, lo que aconseja sensatez en los movimientos políticos porque hoy por hoy los recursos solamente pueden venir del ejecutivo de Rajoy.  La Generalitat todavía no ha pagado, por ejemplo, a los centros sociales ni a los hospitales las facturas correspondientes al mes de julio. Si no hay fondos es posible que agosto se convierta en el segundo mes pendiente y aumentaría la tensión social. Por eso, el Gobierno autonómico está manteniendo una línea caliente con el ministro Montoro con el objetivo de conseguir estos recursos de forma inmediata sin tener que esperar a los recursos que provendrían del Fondo de Liquidez Autonómica que sería destinado a pagar los intereses y el capital prestado por los bancos.
Otras fuentes autonómicas no descartan que si la Generalitat no recibe estos recursos del Estado se tenga que recurrir otra vez a los funcionarios. Estas fuentes apuntan que se está estudiando la posibilidad de recortar las nóminas del mes de septiembre en un 25% que sería devuelto a los trabajadores de la administración autonómica una vez obtenidos los recursos del FLA.

Un secret a veus que veu la llum: els col·locats a dit a Catalunya són gent d'Esade i els amics d'Oriol Pujol

El Confidencial publica aquest dimarts altre capítol més de les escoltes als detinguts per la trama de les ITV a Catalunya que deixen al descobert com es teixeix una xarxa per anar copant poder i contactes en la Catalunya governada per CiU.

Així si el clan dels amics d'Oriol Pujol va intentar col·locar a Josep Tous com a director general d'Indústria, perquè era  company de classe d'Oriol Pujol, aquest grup selecte es va trobar de front amb les reticències del conseller Francesc Xavier Mena, que volia en els llocs clau a independents de la seva confiança procedents d'Esade. "Josep Tous era un gran perfil per a Indústria, però no ho han volgut. I això que ho han intentat per diversos camins, però el Mena no ho ha volgut", es queixava en una conversa Xavier Alsina un dels investigat en la trama de les ITV.

Catalunya serà una de les comunitats que més es desviï dels seus pressupostos

Un informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) sobre la situació financera i fiscal de les autonomies posa en relleu que només Galícia, Navarra i La Rioja compliran els objectius de dèficit i que Catalunya i Castella-la Manxa seran les que, previsiblement, més es desviïn.

La Generalitat demanarà el rescat i una bestreta per afrontar els pagaments d'agost i evitar el col·lapse

Les aigües baixen mogudes a Catalunya. Fins i tot turbulentes. La Vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha marcat una posició centrada en el Govern d'Artur Mas i se li han tirat al damunt. Primer, per dir que ara no toquen manifestacions independentistes sinó que toca afrontar una dura negociació sobre el pacte fiscal amb el Govern central. Segon, per defensar que el Govern no ha d'assistir a la manifestació de l'11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya. Tercer, per afirmar, sense massa pèls a la llengua, que el 28 d'Agost la Generalitat sol·licitarà el rescat de l'Estat, o sigui, Catalunya demanarà diners al Fons de Liquiditat Autonòmica.

El temps pot donar-li la raó a Joana Ortega. Encara que alguns membres del Govern s'hagin plantejat, a títol individual diuen, que l'executiu ha d'assistir a la manifestació de l'11 de setembre -l'últim d'ells, Ferran Mascarell-, convocada per l'Assemblea Nacional de Catalunya de perfil totalment independentista, el president Mas ja ha fet saber que no assistirà a la manifestació.

Llamazares exige a Rajoy que aclare sus privilegios salariales y de 9 ministros

El Gobierno debe aclarar en sede parlamentaria los privilegios salariales del presidente Mariano Rajoy y de los nueve ministros que son diputados. Así lo ha pedido por escrito el diputado de IU Gaspar Llamazares a partir de la información de cuartopoder.es sobre los recortes de los salarios a los empleados públicos y del subsidio  a los parados, decretados por el Ejecutivo el 13 de julio, en contraste con las remuneraciones dobles de los miembros del Gobierno.

Como es sabido, el real decreto ley, convalidado en solitario por el PP, que rechazó su tramitación como proyecto de ley, declara incompatible las indemnizaciones o remuneraciones del 80% del salario durante dos años a los expresidentes, exministros y exaltos responsables de las instituciones, incluido el Poder Judicial, con otras retribuciones públicas y privadas. Sin embargo no toca la compatibilidad entre los sueldos de ministros y de diputados, una omisión que beneficia al presidente Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría y los ocho ministros que son diputados (Cristóbal Montoro, Alberto Ruíz-Gallardón, Jorge Fernández Díaz, Ana Mato, Fátima Báñez, Ana Pastor, Miguel Arias Cañete y José Manuel Soria).

La diputada dels cinc pisos a Madrid i les dietes per allotjament

La diputada del PP Elvira Rodríguez cobra 1.823,86 euros al mes -nets- per allotjament i manutenció. Ho cobren tots els diputats espanyols de fora de la capital, però amb Rodríguez és diferent. Com Montoro, la diputada cobra com si visqués a Andalusia però resideix a Madrid i hi té propietats. Ni més ni menys que cinc habitatges!

Rodríguez, exministra de Medi Ambient amb José María Aznar, és una més dels 63 diputats de fora de Madrid que cobren allotjament quan, en realitat, viuen a la capital espanyola, segons publica El Confidencial. Els diputats per Madrid reben una quantitat sensiblement inferior, de 870,56 euros, com Mariano Rajoy, encara que viu a La Moncloa.

El PP quiere eliminar hasta al 50% de los diputados autonómicos

I EL CONGRES DELS DIPUTATS PER A QUAN?, I EL SENAT?

De los 1.268 diputados autonómicos que hay, la propuesta de recorte va del 20% que propone Núñez Feijóo en Galicia al 50% que va a implantar Aguirre en Madrid. Los parlamentos regionales cuestan cerca de 400 millones.

Otra de las propuestas de Esperanza Aguirre que calan poco a poco en el PP puede hacerse realidad. Los presidentes autonómicos populares se han mostrado partidarios "en su inmensa mayoría" de reducir el número de diputados en sus respectivos parlamentos, una propuesta que ha llevado el presidente de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijóo, a la reunión que el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, ha mantenido con los barones.

De los 1.268 diputados autonómicos que hay, la propuesta de recorte va del 20% que propone Núñez Feijóo al 50% que va a implantar Aguirre. Los parlamentos regionales cuestan cerca de 400 millones.

Esta iniciativa, que Feijóo tiene previsto presentar hoy en el Registro de la Cámara gallega, ha formado parte de las conclusiones del encuentro, que ha tenido lugar en la sede nacional del PP, donde casi los líderes territoriales del partido se han comprometido a implementar esta medida para hacer sus parlamentos "más ágiles y menos costosos". El plan se ve como un hecho a pesar de que requiere de reformas de los Estatutos de Autonomía.

Espanya es gasta 18,5 milions d'euros en quatre trens inservibles

L'advocacia de l'Estat denuncia la compra d'uns combois incompatibles amb les vies espanyoles

Enèsim exemple de les desafortunades inversions ferroviàries de l'Estat espanyol. Si no era prou el tancament d'algunes línies d'AVE o alts inversions ferroviàries, un nou fiasco torna evidenciar la poca traça inversora de l'Estat: la compra de quatre trens que no es poden utilitzar a les vies espanyoles.

El Govern impaga nòmines sis dies després de reivindicar el pacte fiscal

Benestar Social anuncia que no pot pagar el juliol a les entitats socials

Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família, ha confirmat que la Generalitat no podrà pagar a les entitats socials a les quals té places concertades perquè no hi ha diners. Així, quedaran afectats els centres de discapacitats, residències geriàtriques o entitats d'atenció a malalts mentals o drogodependents, entre d'altres.

Les entitats socials no ingressaran els pagaments que havien de rebre aquest dimarts, tot i que el mes d'agost es podrà pagar "amb normalitat", tal com ha explicat el conseller en una reunió amb les entitats que s'ha fet aquest dilluns a Barcelona.

Així, milers de treballadors no cobraran la nòmina del mes de juliol. A l'agost, tal com han dit els representants de la Generalitat, s'ingressarà l'import corresponent al mateix mes, sense saber quan es podrà efectuar el pagament de la quantitat corresponent a juliol que ara no s'ingressarà.

Font: eNotícies, 31/07/2012

Hacienda insta a 100 ex altos cargos a que opten por una sola retribución

El Ministerio de Hacienda ha remitido una carta a un centenar de ex altos cargos de la Administración General del Estado para que opten antes del 1 de agosto entre su pensión indemnizatoria u otro tipo de retribuciones públicas o privadas.

Según explicaron hoy a Efe fuentes de Hacienda, se trata de cumplir con el decreto publicado el 14 de julio con las primeras medidas para lograr una ajuste de 65.000 millones de euros hasta 2014.

En el mismo se dan quince días naturales para manifestarse a exministros, expresidentes o exvicepresidentes del Gobierno que estén cobrando una pensión indemnizatoria (normalmente del 80% del sueldo durante un periodo de dos años) y o bien realicen otra actividad o cobren otro tipo de pensiones.

Els funcionaris que es queixen de les retallades són cridats a l'ordre

EL POLÍTICS ESTAN MOLT NERVIOSOS PELS EFECTES QUE HAN CAUSAT LES CONSTANTS RETALLADES DE DRETS AL FUNCIONARIS, FINS AL PUNT D'AMENAÇAR A AQUELLS TREBALLADORS QUE CRITIQUIN EL RÈGIM.  

DONCS QUE COMENCIN, QUE JA VEURAN COM ES PARALITZA UNA ADMINISTRACIÓ.

O POTSER ENS OBRIRAN UN CONSELL DE GUERRA PER TRAÏDORS A LA PÀTRIA?

El Govern espanyol no vol que els funcionaris es queixin de les retallades un dia sí, i un altre també, a les portes de ministeris i secretaries d'estat i per això suposadament ha enviat una missiva de reprovació i advertiment als empleats públics en la que se'ls suggereix que moderin les formes.

En la mateixa que ni compta amb la confirmació ni el desmentit oficial es pot llegir entre altres coses:

"La formulació de crítiques o opinions sobre les mesures que el Govern de la nació projecta adoptar en l'exercici de les seves funcions, realitzades durant l'acompliment del lloc de treball, no resulta compatible amb els deures que incumbeixen als empleats públics, inspirats en els principis d'objectivitat, neutralitat, imparcialitat i dedicació al servei públic. En endavant, tals crítiques, formulades al marge de les lleres de representació i participació dels empleats públics, es posaran en coneixement de la Inspecció General de Serveis del Departament, per si fos constitutiva de falta disciplinària, sancionable conforme al previst en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic".

Font: CatalunyaPress, 29/07/2012

Gairebé 60.000 firmes demanen l'anul·lació de les dietes d'allotjament als diputats amb casa a Madrid

Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i fins a 62 diputats estarien cobrant l'ajuda tenint una propietat a la capital espanyola.

La supressió de les dietes d'allotjament per a aquells diputats que tenen casa a Madrid és la nova petició ciutadana que està triomfant a la xarxa. La campanya iniciada a través de Change.org i impulsada per Ana María Castillo ha arribat a gairebé 60.000 firmes en dos dies.

“Els diputats haurien de ser l'exemple d'austeritat que estan exigint”, afirma la impulsora d'aquesta petició, dirigida al president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, i als portaveus dels grups parlamentaris a la Cambra Baixa.

La iniciativa es va proposar després de fer-se públic que almenys 62 dels 312 diputats elegits fora de Madrid estan cobrant 1.838 euros en concepte de dietes, mentre tenen una o més propietats a la capital espanyola.

Cues i clàxons en el #novullpagar de resposta a l'últim increment de preus

Els conductors reaccionen aquest diumenge indignats pel fet d'haver de pagar encara més per l'ús de carreteres

La convocatòria al peatge de Mollet provoca fins a dos quilòmetres de retencions

El peatge de Mollet del Vallès, a la C-33, ha registrat aquest diumenge a les dotze del migdia fins a dos quilòmetres de retencions en sentit Granollers pel cinquè #novullpagar, convocat “d'urgència” per Solidaritat davant l'augment sorpresa del preu dels peatges. Alguns usuaris de la xarxa social Twitter han explicat que el volum de cotxes concentrat ha obligat a aixecar les barreres una estona.

Així, Solidaritat Catalana per la Independència va convocar ahir d'urgència el cinquè #novullpagar popular per denunciar l'augment de preus dels peatges de les autopistes de titularitat estatal AP-7, AP-2 i C-33. A les dotze del migdia a la barrera del peatge de Mollet de la C-33, al punt quilomètric 84,6, centenars de cotxes han parat, han començat a baixar dels cotxes, i molts d'ells han començat a desplegar pancartes on es podia llegir #novullpagar.

L'FMI beneeix les retallades de Rajoy tot i el seu impacte en el creixement

L'organisme apressa la UE a posar en marxa els mecanismes de supervisió bancària europea

El Fons Monetari Internacional (FMI) recolza els ajustos de Rajoy, tot i l'impacte negatiu que tindrà en el creixement.

Ha posat aquest divendres la rúbrica a l'últim paquet de retallades de l'Executiu de Mariano Rajoy, unes mesures que segons el seu parer posaran Espanya en el camí per complir els objectius del dèficit. Les conclusions del seu últim informe sobre la salut de l'economia espanyola adverteixen, no obstant, que el nou paquet d'austeritat reduirà la producció, tindrà “un impacte significatiu en el creixement” i seguirà empenyent l'atur a l'alça. “Les perspectives econòmiques segueixen sent molt difícils i persisteixen riscos importants de recaiguda pel desendeutament privat i les tensions a l'alça en els mercats”, diu el document.

No sembla haver-hi consens a l'FMI sobre la idoneïtat del ritme dels ajustos imposats pel Govern. El seu consell directiu “dóna la benvinguda al nou paquet fiscal que aposta per una consolidació més suau, en el context d'un creixement feble, encara que alguns creuen que hi ha marge per a un ajust menys frontal”. Però al marge de si el Govern està anant massa ràpid i s'està exposant a asfixiar l'economia, l'organisme internacional considera que l'èxit dependrà del fet que es posin en marxa correctament les reformes anunciades. “La implementació serà crucial i difícil pel risc que hi hagi una desviació, particularment de les regions, a les quals s'haurà de supervisar amb atenció”.

La Generalitat estudiará la regulación del autoconsumo de cannabis

Las 150 entidades de cannabis catalanas reclaman un reglamento contra el vacío legal.

La Generalitat ha encargado este mes de julio a una comisión estudiar la posibilidad de regular las plantaciones de cannabis para el autoconsumo ante el vacío legal existente, en una iniciativa incipiente que contaría con la máxima implicación del sector y buscaría el consenso político, según han informado a Europa Press fuentes cercanas a la comisión.

En declaraciones a Europa Press, el subdirector general de Drogodependencias de la Agencia de Salud Pública de Cataluña, Joan Colom, se ha limitado a señalar que están estudiando la introducción de "nuevas medidas para proteger la salud de la forma más correcta" y también minimizar riesgos en el consumo de marihuana, ha añadido.

Devolució part de la paga de juny sostreta

ACORD GOV/78/2012, de 24 de juliol, d’adequació de les mesures de reducció retributives dels acords del Govern de 28 de febrer de 2012 i de 29 de maig de 2012. (Retorn retribucions sostretes al juny 2012 el pròxim mes de desembre).

Cursos Lucia Botin

Querella criminal contra el Govern de la Generalitat

Retallades juliol 2012

Accés BOE núm.50

Encara sense FAS

Puig incompleix amb els Mossos discapacitats

En atenció a resoldre les conseqüencies derivades del risc en el desenvolupament professional del cos de Mossos s'aprovà el Decret 246/2008 per establir les causes per les quals els Mossos podien passar, abans d’arribar a la jubilació, a la situació administrativa especial de segona activitat per patir greus incapacitats mèdiques. D'ençà que el conseller Felip Puig ha assolit la responsabilitat del Departament d'Intenior el compliment d'aquest Decret ha quedat bloquejat amb els perjudicis que això suposa pels perjudicats amb aquesta decisió, els Mossos que requereixen dels seus caps més capacitat resolutiva. Així segons denúncia el Sindicat de Mossos de CCOO en la seva nota de premsa "malauradament, amb l’ arribada de CIU al Govern, el passat 2010, aquest acord s’ ha vist bloquejat “per qüestions burocràtiques” i també legals, que està provocant que diversos mossos amb incapacitat estiguin veient com es demora la seva incorporació laboral per culpa d’ un flagrant incompliment del Govern ”.

Moscosos y Paga Extraordinaria de los funcionarios

Noviembre de 1944:

El dictador Franco en plena Recesión mundial y posguerra con una crisis económica Interna brutal, reconoce el derecho de los trabajadores a cobrar una paga extraordinaria de navidad

Ministro de Presidencia , el logroñés Javier Moscoso del Prado y Muñoz, quien firmó el 21 de diciembre de 1983 una instrucción que ponía en vigor estos días libres para asuntos propios. En aquel año se instauró para el funcionario el sueldo por meses de 30 días, lo que rebajó notablemente su sueldo. Pero, si hacen cuentas, trabajan al año seis meses de 31 días que no se les paga.

De ahí que esos seis días se les devuelve en Moscosos".  

¡Sí que hay dinero!

24/07/2012

¡Sí que hay dinero!

Vicenç Navarro

Catedrático de Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra, y Profesor de Public Policy.

The Johns Hopkins University

Durante el debate parlamentario que tuvo lugar en las Cortes españolas a raíz de la presentación del presidente Rajoy de las medidas de recortes que su gobierno iba a realizar, el ministro de Hacienda y Administraciones Públicas del gobierno español, Cristóbal Montoro, indicó que éstas eran necesarias porque “el Estado no tenía más dinero”, punto acentuado por el propio Rajoy cuando subrayó que el nivel de deuda pública en España había alcanzado niveles inaceptables que forzaron la toma de medidas excepcionales, considerando la bajada del déficit como la prioridad número uno de su gobierno. El presidente indicó también que tal bajada del déficit público era la condición indispensable para salir de la crisis, pues sólo con esta bajada se recuperaría la confianza de los mercados financieros y España podría volver a recibir prestado dinero a unos intereses más bajos. 

Es sorprendente que la administración Rajoy continúe repitiendo esta creencia (creencia basada más en la fe que en la evidencia) cuando todos los datos acumulados muestran lo erróneos que son los supuestos sobre los que se basa.

Los diputados no cobrarán su pensión si tienen otra retribución pública o privada

• La Mesa del Congreso ha decidido declarar incompatible las indemnizaciones por cese de los diputados o la del expresidente de la Cámara con otra retribución pública o privada como la pensión por jubilación.
• La medida se aplicará con caracter retroactivo desde el 15 de julio y ha tenido el apoyo de todos los grupos parlamentarios.
• Los exdiputados tendrán que elegir entre esta indemnización o la restribución de la actividad que estén desempeñando.

La Mesa del Congreso ha decidido este martes por unanimidad declarar incompatibles las indemnizaciones por cese de los diputados o la del expresidente de la Cámara con cualquier otra retribución que reciban, tanto con cargo a los presupuestos públicos como de la actividad privada.

Para cumplir con el real decreto de recortes aprobado por el Gobierno y convalidado por el Congreso la pasada semana, la Mesa de la Cámara ha adoptado esta decisión, que se aplicará con caracter retroactivo desde el 15 de julio, con apoyo de todos los grupos parlamentarios.

En concreto, se declaran incompatibles la indemnización por cese de los exparlamentarios y la pensión indemnizatoria del expresidente del Congreso de los Diputados con la percepción de cualquier otra retribución con cargo a presupuestos públicos o que provenga de una actividad privada.

Homs nega que el fons de liquiditat autonòmic sigui un rescat

El portaveu de l'executiu considera que acollir-se a aquest nou mecanisme de tresoreria no implica noves condicions per a Catalunya

Denuncia que alguns mitjans tenen interès per presentar l'ajut de “manera dramàtica per “desgastar les comunitats, la Generalitat o l'Estat”

El portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha rebutjat aquest dimarts que recórrer al fons de liquiditat autonòmic de l'Estat espanyol suposi demanar un rescat. A més, ha considerat que la Generalitat decidís finalment acollir-se a aquest mecanisme “de tresoreria” això no suposaria noves condicions per a Catalunya. Homs ha denunciat que es presenti aquest ajut “de manera dramàtica” i ha apuntat que al darrera hi pot haver la intenció de “desgastar les comunitats autònomes, la Generalitat o el conjunt de l'Estat”.

Poc després que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, hagi admès avui en declaracions a una emissora britànica que Catalunya haurà d'acudir al tresor espanyol per finançar el seu deute, el portaveu ha volgut deixar clar que no s'ha demanat cap rescat i, a més, s'està molt lluny d'aquest punt.

La recaudación por IRPF bajará casi 1.000 millones tras eliminar la paga a los funcionarios

• El Gobierno ha cuantificado esta pérdida recaudatoria en un total de 985 millones.
• La supresión del extra ahorrará este año un total de 5.210,1 millones de euros.
• Si se resta de esta cifra lo que se perderá en ingresos por impuestos tras eliminar la paga extra, el resultado es un ahorro neto de 4.225 millones.

La supresión este año de la paga extra de Navidad a los empleados públicos, medida contemplada en el último paquete de ajustes del Gobierno, reducirá los ingresos por IRPF en casi 1.000 millones de euros, según reconoce el Ejecutivo en la memoria económica que acompaña al decreto de medidas antidéficit.

En concreto, el Gobierno cuantifica esta pérdida recaudatoria en el IRPF en 985 millones de euros, de los que 185 millones corresponderán a 2012 y serán únicamente atribuibles al Estado, mientras que los 800 millones de euros restantes corresponderán al ejercicio 2013.

Antes de cuantificar el impacto de esta medida en el IRPF, el Gobierno admite en este documento que la eliminación de la paga extra de diciembre, así como de la paga adicional de complemento específico o paga adicional equivalente de dicho mes conllevará "lógicamente" unos menores ingresos impositivos.

El Govern de Catalunya suprimirá la paga extra de Navidad a los funcionarios

La Generalitat aplicará el plan de Rajoy y devolverá a los funcionarios el recorte de sueldo aplicado en junio

El Govern de la Generalitat devolverá a los funcionarios el recorte de sueldo que se les aplicó en junio (del 2,5% de la extra de verano) y eliminará la paga extra de diciembre tal y como ha fijado el Gobierno central entre las medidas de recorte presentadas por Rajoy en su comparecencia en el Congreso.

De esta forma, la Administración catalana aplica la medida que supone un mayor ajuste para las arcas públicas y cumple con su intención de no acumular recortes autonómicos y estatales.

El Govern estaba pendiente de estudiar con detenimiento el anuncio de Rajoy, ya que la Generalitat debía analizar si el Ejecutivo español obligaba a aplicar al 100 % la medida impuesta en caso de ser una norma básica que afecta al sueldo y no a los complementos.

Les diferències

FRANÇA

ESPANYA

-Contratació de 60.000 docents per paliar la reducció de funcionaris en aquest sector del darrer quinqueni. -"Contracte de generació" que fomenta la contractació de joves per associar-los a personal expert pròxim a la jubilació amb la finalitat que els transmetin els seus coneixements, a canvi d'exencions fiscals per a l'empresa. -Reforma de la política fiscal destinada a tasar a les rentes més elevades, amb la intención que tributin amb un 75 % aquells que guanyin més d'un milió d'euros l'any. -Prohibir que una mateixa persona acumuli dos càrrecs públics, una pràctica habitual a Francia, on un ministre pot fer compatible el seu càrrec amb el d'alcalde. -Disminuició del salario del cap de l'Estat i dels seus ministres un 30%. -Augment del salari mínim (avui de 1.093 euros nets) més enllà de la indexació automàtica amb la inflació. -Congelació del preu dels carburants durant tres mesos (per les vacances de l'estiu boreal). -Augment d'un 25% de la prima d'inici de les classes. La família d'un alumno d'entre sis i deu anys que fins ara rebia 287,60, tindrà 359,80 euros, mentres que el subsidi per a un jove d'entre 15 i 18 anys passa de 314,24 a 392,80 euros. -Jubilació als 60 anys per a qui va començar a treballar als 18 anys i ha cotizat durant 41 anys. -Crear una banca pública que invirteixi en el desenvolupament de les PyMEs i possibiliti a les regions la participació en les empreses més properes o estratègiques. -Privar a l'Esglèsia de subsidis estatals - Adaptar els impostos a les empreses segons la seva grandària, així com delimitar les hores extres (e inclòs penallitzar-les) per a promoure les contractacions temporals quan siguin necessàries més hores de feina. -Als bancs: Qui proporcioni prèstecs tous a empreses franceses que produeixin bens rebrà beneficis fiscals; qui ofereix instruments financers, pagarà una tarifa addicional. Així augmentarà les tases sobre el benefici dels bancs. -Derogació de la pujada d'IVA.

- RETALLADES I MÉS RETALLADES - No convocatòria de treball públic, sense diferències entre les comunicats autònomes amb un 25% de funcionaris i le que no arriben a l'11%. - Res per l'acumulació de càrrecs. - Res per la duplicitat de funcions de l'Administració central i autonòmica. - Retallada del sou dels polítics en la mateixa proporció que els funcionaris públics, a l'igual que la Casa Reial (7'1%). - Pujada impostos que graven el combustible. - Reducció de les beques per estudis i ajuts menjadors. - Pujada de l'edat de jubilació als 67 anys. - Facilitats pels evasors de divises per "blanquejar" els seus diners. - Augment de l'IRPF dels autònoms. - Favors de tipus fiscal a l'Esglèsia. - Retallada prestació d'atur. - Ajuts a la banca amb l'aval de l'Estat, a càrrec al deute públic. - Pujada IVA.

Mas insinua que retallarà més per la “deslleialtat” del Govern central

El President Artur Mas ha insinuat aquest matí al Parlament que hi podria haver noves retallades en salut i educació si el Govern espanyol no flexibilitza l'objectiu de dèficit de les Comunitats Autònomes. Mas ha acusat Rajoy de “deslleialtat” per no compartir la flexibilitat en els objectius de compliment del dèficit, concedida per la UE a Espanya, amb les CCAA.

Mas ha tingut aquest matí una nova picabaralla amb la líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho. No és la primera. Quan al Parlament es parla de dèficit i de la relació econòmica de Catalunya amb Espanya, la topada està pràcticament assegurada.

Manifestació multitudinària a Barcelona de rebuig a les noves retallades de Rajoy

Milers de persones han engegat la concentració al centre de Barcelona, a la plaça Urquinaona, al crit de "Volen enfonsar el país #No callem" i expressen el rebuig a les noves mesures: des de la rebaixa de la prestació d'atur a la supressió de la paga extra de Nadal als funcionaris
La indignació per la nova tongada de retallades aprovades pel govern espanyol es palpa aquest dijous al carrer en forma de mobilitzacions. Al crit de "Volen enfonsar el país. #Nocallem", ha arrencat una marxa de milers de persones pel centre de Barcelona, que va des de la plaça Urquinaona fins al Pla de Palau. També a Vic i a Girona les concentracions registren una alta participació.
Als sindicats convocants d'aquesta jornada de protesta s'hi han sumat des de bombers a policia, associacions de veïns, entitats del tercer sector i organitzacions diverses que reclamen al govern espanyol que retiri les mesures aprovades, que van des de la reducció de la prestació d'atur a partir del sisè mes fins a la supressió de la paga de Nadal als treballadors de la funció pública.
Els màxims responsables d'UGT i CCOO exigeixen a l'executiu de Mariano Rajoy que convoqui un referèndum sobre el pla de reducció del dèficit en què s'emmarquen les retallades, que han quedat aprovades aquest dijous al Congrés gràcies a la majoria del PP.

Les mobilitzacions es repeteixen a la mateixa hora a ciutats com Tarragona, Girona i Lleida. Al llarg del dia s'han convocat també a d'altres ciutats com Vic, Tortosa, Terrassa i Sabadell. A tot l'Estat hi ha més d'una vuitantena de manifestacions convocades.

 

Font: Ara, 19/07/2012

Milers de persones planten cara al cop de destral en una manifestació unitària a Barcelona

La marxa uneix els principals sindicats i el moviment del 15-M en contra de les mesures aprovades pel Govern

Al voltant de 400.000 persones han respost a la convocatòria unitària dels principals sindicats i es manifesten a Barcelona en contra de les últimes retallades aprovades pel Govern de Mariano Rajoy. Uns 100.000 manifestants més s'han congregat a la resta de ciutats de Catalunya, incloses les capitals de província, on s'havien convocat marxes de protesta.

Els manifestants de Barcelona han iniciat una marxa lenta, una de les 80 convocades en tot Espanya, a la plaça d'Urquinaona, a causa de la saturació dels carrers circumdants que han portat molts manifestants a col·locar-se {per davant} de la capçalera de la manifestació. La marxa ha baixat per la Via Laietana fins a finalitzar davnt de la subdelegació del Govern central a la plaça del Pla de Palau.

Pinchan las ruedas de decenas de furgones policiales horas antes de las marchas antirrecortes

• El sabotaje se ha producido en el recinto policial de Moratalaz (Madrid).
• El Sindicato Unificado de Policía se desvincula del boicot.
• Los vehículos estaban en una zona a la que solo puede acceder el personal.
• La Policía ha abierto una investigación sobre los hechos.
• El Ministro de Interior le quita importancia al ataque.

Horas antes de las 80 manifestaciones contra los recortes convocadas en toda España, decenas de furgonetas antidisturbios de la Policía Nacional han amanecido este jueves con las ruedas pinchadas en el recinto policial de Moratalaz (Madrid).

Mientras la Jefatura Superior de Policía de Madrid asegura que los vehículos afectados son una treintena, fuentes del Sindicato Unificado de Policía (SUP) calculan que son 97 con 140 ruedas pinchadas, cuyo coste varía de los 30.000 a 40.000 euros.

De acuerdo con ambas fuentes, los vehículos se encontraban estacionados en una zona del recinto a la que solo puede acceder personal que trabaja allí o visitas autorizadas. La Policía ha abierto una investigación para esclarecer la autoría de los hechos.

"Cabreo generalizado"

Tras asegurar que esta acción es "rotundamente ilegal" y "no es justificable en absoluto", fuentes del SUP han señalado que probablemente es fruto del "cabreo generalizado" de los trabajadores del Cuerpo de Policía ante los últimos recortes aprobados por el Gobierno.